Miguel Bosé no s’ha agradat. S’ha vist a Lo de Évole (La Sexta) i “no he quedat content”, diu, i en culpa el seu entrevistador. L’entrevista de Jordi Évole a Miguel Bosé va ser magnètica i un èxit d’audiència, però “esperava que el resultat de l’entrevista seria un altre, seria millor, més respectuós”, ha declarat aquesta setmana Miguel Bosé a Carlos Fuentes a Catalunya Opina , al canal Teve.cat (l’entrevista Fuentes&Bosé està penjada a Y ouTube, i al Facebook del programa). Carlos Fuentes, de Sabadell, és frare franciscà i fa molts anys que fa televisió. Carlos Fuentes i Miguel Bosé es van conèixer al plató de Mercedes Milá ( Buenas noches ) l’any 1983, i des d’aleshores en Carlos ha estat amic i confessor d’en Miguel i de la seva família. L’entrevista està gravada a distància ( Fuentes al seu plató i Bosé a la seva casa de Mèxic), però aconsegueix proximitat. Té un cert aire de confessionari, malgrat que el feligrès aquí no es penedeix de res: “Els negacionistes són els oficialistes, ells són els conspiranoics”, resumeix Bosé a Fuentes, entossudit a dir que A) el coronavirus no és tan greu i B) és l’excusa del Fòrum de Davos per plomar-nos i dominar-nos i C) empenye’ns a vacunar-nos amb finalitats alienadores. Carlos Fuentes, calmat, escolta el seu amic sense jutjar-lo. No és que Fuentes combregui amb les idees de Bosé, però no vol discutir amb ell. Bosé té dos amics: un li rebat les idees (Évole) i l’altre les deixa passar ( Fuentes). Entrevistant-lo, els dos amics han volgut ajudar-lo, utilitzant la televisió i cada un a la seva manera.
CREENÇA. Durant l’entrevista Fuentes&Bosé, el cantant ha evocat el concurs cultural de TVE Cesta y puntos als anys setanta: l’ha posat com a exemple que anem a menys en instrucció i cultura. Així entenc que, per Bosé, el món era molt millor abans. I troba culpables d’aquesta degradació els poderosos i polítics mentiders que ens embruteixen per dominar-nos a voluntat. És la seva creença, i contra una creença poca cosa es pot raonar. Évole ho va intentar..., i sembla que Bosé li ha retirat l’amistat, ara per ara. Un altre moment de l’entrevista amb Fuentes és revelador: Bosé s’emociona fins a plorar recordant la seva mare, Lucía Bosé, que el va incitar a creure en l’invisible. I declara: “Jo crec”. És ben clar.
TABÚ. Una anàlisi dels fils de Twitter durant l’emissió del segon lliurament de Lo de Évole revela que un95% de les converses tuitaires van ser facècies i sarcasmes a costa de les tesis del cantant, indici del seu migrat ascendent sobre les idees avui en circulació. Sigui como sigui, a mi em sembla molt raonable escoltar idees poc raonables. Perquè viure en una societat oberta eixampla l’esperit humà. Això sí, exigeix un esforç: no amagar idees al calaix del tabú, i tenir humor (el que amaguis serà el que et dominarà). I aquesta idea és també, esclar, una creença.
MILÁ Fuentes ha inaugurat un gènere televisiu: l’entrevista sobre l’entrevista. Ara estic atent a la pantalla, tot esperant una entrevista de Mercedes Milá sobre l’entrevista de Carlos Fuentes a MiguelBosé.