Boris Johnson és un personatge que ha fet de l’audàcia la seva norma de vida, sense entendre que els audaços no estan eximits de la prudència. Alexandre el Gran proclamava que la fortuna afavoreix els audaços, tot i que també tenia clar que no es pot humiliar els vençuts. Però Johnson és el rei de les hipèrboles, de les exageracions retòriques i, després de pagar més que ningú als laboratoris per ser el país que més vacuna, ha plantat cara davant l’anomenat Comitè 1922, que engloba els diputats conservadors sense càrrecs, durant una reunió privada de Zoom. Els va dir que el seu èxit obeeix a dos factors: el capitalisme i l’avarícia. Tots van entendre que es referia a l’afany de lucre de les farmacèutiques, així que el mateix primer ministre va intentar rectificar advertint que només era una broma referida a la pel·lícula El lobo de Wall Street.
La carrera política de Johnson està farcida d’hipèrboles que ni ell mateix no es creu. Quan li estava movent la cadira a Theresa May, va voler fer-nos creure que no aspirava al seu càrrec amb una frase tramposa pronunciada a la BBC: “Seria més fàcil trobar l’Elvis a Mart o que jo mateix m’encarnés en una oliva que passar a integrar la llista de successors de Churchill”. Vist això, no s’ha de descartar que un dia la seva dona se’l trobi metamorfosat en una arbequina o que el robot Perseverance senti cantar Suspicious minds al planeta vermell.
És immoral sentir Johnson quan diu que l’avarícia és l’èxit de la vacunació al seu país
El primer ministre britànic és un home de llengua fàcil, però resulta immoral presumir que l’èxit de les vacunacions és un acte d’avarícia en plena guerra amb la UE, que sospita que als laboratoris europeus s’ha exportat al Regne Unit més dosis de les que els correspondria en detriment dels vint-i-set països de la Unió. I més quan les investigacions de les vacunes d’ Oxford/AstraZeneca han estat en bona mesura finançades amb fons europeus.
La política no hauria de ser un concurs d’espavilats, trilers o barruts. Esclar que si el referent d’alguns és Jordan Belfort, el personatge que interpretava Leonardo DiCaprio a la referida pel·lícula de Martin Scorsese, deu ser perquè alguns desitgen un món sense regles. La pròxima vegada Johnson pot citar aquesta frase del film: “Les persones d’èxit estan convençudes que són mestres del seu propi destí, no són criatures de les circumstàncies. Ells creen les circumstàncies. I si les circumstàncies al seu voltant fan pudor, les canvien”. Per cert, el premier britànic fa servir menys la paraula solidaritat en els seus discursos que el tal Belfort.