Najat el Hachmi: “El bonisme és tan racista com el malisme”

L’escriptora Najat el Hachmi (Beni Sidel, Marroc, 1979) ha obert un parèntesi en la seva obra literària per escriure un llibre sobre feminisme, Sempre han parlat per nosaltres (Edi­cions 62/Destino), “un manifest valent i necessari” que parla de la doble discriminació que pateixen les dones musulmanes:

“És un tema que jo ja vaig pair fa molts anys, però ara el panorama ha canviat. Aquí a casa nostra s’estan imposant un seguit de discursos molt reaccionaris vestits de tons progressistes, oberts i inclusius”.

El seu objectiu és clar: “Espero que el llibre desperti un debat seriós i tranquil, i sobretot m’agradaria que arribés a les noies joves, perquè estan molt soles. No sé si les ajudarà, però el que sí que vull és que puguin tenir a l’abast la meva experiència”.

El fonamentalisme islamista fa bandera del mocador per controlar el cos de la dona”

Les seves novel·les no han causat tant d’enrenou públic com el seus articles d’opinió, sobretot des de fa un parell d’anys. El Hachmi situa el punt d’inflexió en els atemptats del 17 d’agost del 2017: “Vaig quedar molt parada que la reacció pública fos alertar contra la islamofòbia abans que parlar de les víctimes”.

Això “ha creat un clima que no em permet opinar ni tan sols des de la pròpia experiència –continua– sense que m’acusin d’islamòfoba. Jo, que he patit el racisme en la meva pròpia pell, que ara em titllin de racista és bastant sorprenent”.

“El que m’indigna molt, i és una mica el motor que motiva aquest llibre, és veure que vint anys després les joves continuen passant exactament pel mateix. Moltes vegades no s’han d’enfrontar només amb la família, amb la influència dels imams, sinó que a sobre públicament s’està defensant el masclisme que estan patint. El discurs relativista és hegemònic i s’ha infiltrat en les institucions públiques. Es demana que no es faci cap mena de crítica a l’islam en nom del respecte a la diversitat”, explica.

L’autora parla de l’enganyifa del “feminisme blanc” i del “feminisme islàmic”: “Per què quan parlo de feminisme m’he de buscar un lloc a banda si estem buscant els mateixos objectius? Aquesta discriminació la fa una part d’aquesta nova onada de feminisme, que copia les guerres culturals dels Estats Units, que troba que per ser inclusives han d’incorporar els discursos de totes, la diversitat de totes les dones. Llavors, conviden a parlar una dona que porta mocador i que diu que l’islam és una essència immutable que no es pot tocar i que acusa les feministes blanques de ser colonitzadores”.

Buscar el vot musulmà és carregar-se totes les fronteres entre religió i Estat”

I afegeix: “Hi ha una pugna per la representativitat. Algú pot dir que no se sent representada pel feminisme blanc perquè no és blanca. I el meu problema com a dona no és la representativitat, el meu problema és el masclisme. Mentrestant, ningú està dient als homes musulmans que ja no poden anar més enllà, que a mi tant me fa el que digui un text de fa 1.400 anys. Deixem la religió a casa d’una vegada per totes”.

Afirma que hi ha una obsessió per establir les lleis que afecten les dones a partir de l’Alcorà: “Que mirem la Bíblia per establir els drets de les dones d’ara?”.

El Hachmi afegeix que “legalment som una societat democràtica i igualitària” i per això denuncia “aquest sector de les esquerres, que es manifesta contra els bisbes, però que inclou en els seus discursos aquest masclisme del fonamentalisme islamista, sense adonar-se que aquests corrents ens estan colonitzant a nosaltres. Això passa aquí, no al Marroc”.

Entre les causes, pensa que el fet que hi hagi més població musulmana ha creat un nínxol de votants: “Anar a buscar el vot musulmà és carregar-se totes les fronteres entre religió i Estat. Per què han de sortir públicament com a musulmans? Jo, que negava el bonisme, me l’he hagut de menjar amb patates –afirma–. El bonisme és tan racista com el malisme. A mi m’han qualificat de Vox, de còmplice de l’extrema dreta per criticar el mocador, els elements masclistes de la religió... Em diuen que això és estigmatitzar”.

Pel que fa a la dreta, “fa veure que li importa la situació de les dones musulmanes, però l’únic que fa és instrumentalitzar la discriminació que nosaltres patim en favor de les seves proclames racistes. No ens donen cap solució per a la nostra emancipació, l’únic que volen és una expulsió en massa de tots els musulmans”.

L’escriptora fa palès el ressorgiment del mocador i pensa que “moltes noies no s’adonen que és un símbol patriarcal, que el fonamentalisme islamista en fa bandera perquè té una obsessió per controlar el cos de la dona”, conclou.