Un any més, la Filmoteca de Catalunya no tanca per vacances i ha decidit refrescar els càlids dies de l’estiu amb una oferta variada per als cinèfils més assedegats. La institució amb seu al Raval de Barcelona que gestiona el Departament de Cultura de la Generalitat manté en cartell durant els mesos d’agost i setembre el cicle “Musicals, tal com sonen”, que va arrencar el passat juliol, així com una exposició de fotografies i cartells de pel·lícules del director polonès Krzysztof Kieślowski, l’autor de films ja clàssics com els que formen la Trilogia dels colors o Decàleg.
El passat 2 de juliol va començar a la Filmoteca el cicle “Musicals, tal com sonen”, un repàs cronològic, eclèctic i exhaustiu -una seixantena de pel·lícules- del bo i millor del gènere cinematogràfic que més ha fet ballar i cantar. Des dels clàssics de la meca de Hollywood que han inspirat “remakes”, com A Star is Born (1954), a la més recent i oscaritzada La La Land (2016).
Grease (1978)
En el menú del cicle hi trobem imprescindibles del cine nord-americà com An American in Paris (1951) o Grease (1978) i rareses com One from the Heart (1981) de Francis Ford Coppola o Pennies from Heaven (1981) de Herbert Ross. Però en la selecció també hi ha films procedents d’altres latituds com el Japó (Jazz musume tanjo, 1957), França (Une chambre en ville, 1982) o l’Argentina (Sur, 1988).
Els biopics de grans figures de la música també hi estan representats amb el de Jerry Lee Lewis a Great Balls of Fire (1989), Amadeus (1984), Farinelli (1994) o Ray (2004), i altres films documenten concerts mítics com el darrer de The Band a The Last Waltz (1978), de Martin Scorsese, o la música com a element d’integració política i social a La Nova Cançó (1976) de Francesc Bellmunt.
També hi ha un record a una de les figures cabdals del musical que recentment ha desaparegut, Stanley Donen. A principis d’agost es van poder veure algunes de les seves pel·lícules musicals -com la icònica Singin’ in the rain (1951)- i, fins a finals de mes, l’homenatge s’eixampla amb films d’altres gèneres de la seva brillant filmografia, com Charade (1963) o Indiscreet (1958), en el cicle “El feeling de Stanley Donen”.
El cicle “Musicals, tal com sonen” es podrà veure fins al 12 de setembre. Per consultar el programa i comprar entrades, consulteu el web de la Filmoteca.
Cartell de l'exposició “Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria”
La memòria de Kiéslowski
Pel que fa al cinema més d’autor, i després del cicle de pel·lícules seves que es van projectar el mes de juliol, la Filmoteca acull fins al 29 de setembre l’exposició “Krzysztof Kieślowski: Empremtes de la memòria”.
Krzysztof Kieślowski (Varsòvia, 1941-1996) es va formar com a documentalista i mai no va deixar de ser-ho. Els seus films sovint van ser prohibits, però el sistema comunista no li va impedir continuar.
La mostra, produïda pel Museu de Cinematografia de Lodz (Muzeum Kinematografii w Łodzi) i que ara acull la Filmoteca de Catalunya, documenta la trajectòria artística del director de Dekalog (Decàleg) a través d’una vintena de cartells de les seves pel·lícules.
Trois Couleurs: Bleu (1993) de Krzysztof Kieślowski
Aquest material conviu amb una trentena de fotografies fetes pel mateix realitzador mentre estudiava a l’Escola Superior de Cinema de Lodz i que provenen de l’Instytut Polski (l’Instituto Polaco de Cultura en Madrid) i la projecció d’un documental realitzat per l’assistent de direcció del mateix Kieślowski (I’m so so de Krzysztof Wierzbicki, 1998) i produït per la televisió danesa.
En el film es mostra el director com un home modest i amb una gran curiositat intel·lectual i fou gravat durant un retir voluntari, uns mesos abans de la seva mort. Kieślowski hi respon a algunes preguntes sobre la seva vida i els seus films.