L’ADN hauria de tenir nom de dona. Rosalind Franklin, científica londinenca nascuda el 25 de juliol del 1920, va fer una contribució imprescindible a l’obtenir les primeres imatges de la doble hèlix, la foto 51 de la columna vertebral de l’ADN, que avui identifiquem com la forma característica de la molècula bàsica. Es va veure perjudicada per la filtració d’aquelles instantànies per rajos X als cèlebres Watson i Crick per part d’un col·lega amb qui tenia mala relació, Maurice Wilkins. A la fi, ells tres s’emportarien el Nobel el 1962 i Rosalind quedaria en els llimbs. Un càncer provocat per la radiació ja havia acabat amb la seva vida als 37 anys. A la seva invisibilitat contribuirien els acadèmics del Nobel, les regles dels quals impedeixen de concedir-lo a un investigador mort. Franklin trigaria dècades a ser reconeguda al panteó científic com es mereix.