El casdels ERO no s’ha acabat
Després de la sentència, 150 judicis més encara pendents revelaran on i en què es van gastar els diners defraudats
El cas dels ERO d’ Andalusia no va acabar amb la sentència de dimarts. Gairebé es podria dir que ni tan sols ha començat. No només perquè els advocats defensors, especialment els de Manuel Chaves i José Antonio Griñán –aquest últim condemnat a sis anys de presó– recorreran al Tribunal Suprem, sinó perquè el cas està dividit en un nombre encara indeterminat de peces, entorn de les 150, una per cada ajuda rebuda, que hauran de ser jutjades en els propers mesos i anys. Aquest centenar llarg de causes són, en el fons, el principal argument de les defenses que esgrimiran Chaves i Griñán davant el Tribunal Suprem . Afirmen que no es van beneficiar mai de la trama corrupta, que en canvi va regar de diners, fora de tot control –aquest és el seu delicte–, les butxaques d’altres, entre ells, alguns dels seus col·laboradors més immediats del govern de la Junta d’ Andalusia .
La mare d’un dels acusats va descriurela fortuna amassadapel seu fill: “Tenia diners per rostir una vaca”
La jutgessa Mercedes Alaya sempre va defensar la unitat de tota la causa, però la seva complexitat va fer que la instrucció fos tremendament lenta, fins al punt de córrer seriós perill per prescripció. Després del seu ascens a l’ Audiència Provincial, la jutgessa María Núñez Bolaños, la seva substituta, va decidir a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció trossejar la causa dels ERO. En aquest temps alguns casos han prescrit i en d’altres no s’ha pogut consignar la presència de delicte.
A la successió de judicis que es durà a terme els propers anys, els magistrats hauran de resoldre algunes situacions especialment vistoses, com la presència de més de 200 intrusos als expedients de regulació d’ocupació. Persones que es van prejubilar a l’ ERO d’empreses en què no havien treballat mai, o persones que ho van fer sense reunir els requisits necessaris per això.
MarÍa JosÉ LÓPez / EP
A tot aquest entramat, dos personatges són els que apareixen lligats a la gran majoria de les decisions fraudulentes: l’ex-director general d’ Ocupació Francisco Javier Guerrero, condemnat a set anys i onze mesos de presó a la sentència de dimarts, i Juan Lanzas, un exsindicalista d’UGT lligat al socialisme de la província de Jaén, que va arribar a ser conegut com l’“aconseguidor”.
Guerrero era l’administrador de la partida 31L, coneguda com el fons de rèptils , la persona que lliurava els diners a les empreses. Però tampoc no es va oblidar de fer favors personals, com els 1,3 milions d’euros que va concedir en ajuts al seu xofer, Juan Francisco Trujillo, per muntar una granja de pollastres que no va arribar a existir mai. O l’ajuda sociolaboral de 122.649 euros que va rebre la mare del conductor, intrusa a l’ ERO d’una empresa on no va treballar mai.
Tot i que l’episodi més conegut de les relacions entre Guerrero i Trujillo el va revelar el xofer en una de les seves declaracions davant la jutgessa, quan va reconèixer que rebia entre 20.000 i 25.000 euros al mes per comprar cocaïna que consumien tant ell com el seu cap.
Juan Lanzas va veure als ERO una gran oportunitat d’enriquir-se. L’exsindicalista es va aprofitar de la seva experiència professional per mediar en nombrosos expedients de regulació. Gràcies a aquesta mediació va arribar a cobrar uns 13 milions d’euros amb què es va comprar 16 habitatges. La policia va trobar en un registre 80.000 euros que tenia amagats en un matalàs.
Però Lanzas era un home generós i a més d’enriquir-se personalment va aconseguir ajuts per a 24 persones a qui no els corresponia. Entre ells, la seva dona, dos cunyats i la sogra de l’exdirector d’ Ocupació.
Eren temps en què, en expressió de la seva mare, es va fer molt popular, “el meu fill tenia diners per rostir una vaca”.