El pròxim cap de setmana Barcelona serà andina, rioplatense, caribenya i qui sap si fins i tot tropical. La llibreria Lata Peinada acollirà el seu primer Festival de Literatura Llatinoamericana, per fer visible una de les dimensions més cosmopolites de la cultura d’aquesta ciutat. Escriptors de l’altra banda de l’Atlàntic que ja fa anys que van decidir viure i crear aquí –com el mexicà Juan Pablo Villalobos, el colombià Santiago Roncagliolo o els argentins Ana Basualdo i Matías Néspolo- dialogaran amb Jorge Herralde i altres representants d’editorials que defensen la presència de llibres llatinoamericans a les nostres llibreries.
Gràcies a iniciatives individuals i col·lectives com aquestes i tantes altres, a institucions com Casa Amèrica Catalunya o a les exposicions que el CCCB i el MACBA han dedicat a Roberto Bolaño, Osvaldo Lamborghini o Óscar Masotta no hem perdut algunes de les raons per les quals Barcelona pot continuar dient que és, a més del gran centre d’operacions de la literatura en català o una metròpolis connectada amb la cultura i l’art europeus, la capital editorial de la llengua espanyola.
És fonamental que sentin que hi ha una atmosfera literària amb memòria, i amable
Si la pell i la musculatura i l’esquelet d’aquesta indústria són capes i capes de negociacions, processos tècnics, quantitats i vendes; el sistema nerviós el constitueixen –en canvi– les qualitats i els afectes. És fonamental per al futur que els joves llatinoamericans que venen a cursar estudis de postgrau o a temptar la sort –o a totes dues coses– sentin que hi ha una atmosfera literària amb memòria. I amable. Entre tantes altres, una Barcelona llatinoamericana.
En un context urbà on s’han normalitzat totes les gastronomies i tots els accents, malgrat la gran quantitat d’escriptors d’ Amèrica Llatina que hi van arribar als setanta a causa de la mitificació de Carlos Barral i Carmen Balcells, de professionals i intel·lectuals del Con Sud que hi van aterrar en la dècada següent fugint de l’horror, o dels mexicans i veneçolans que s’hi han instal·lat durant el segle XXI, cal insistir en la llatinoamericanització cultural de Barcelona.
Fa un parell de setmanes vaig visitar Guayaquil i Medellín, dues ciutats que s’han emmirallat els últims anys en la nostra transformació olímpica. Comparteixen amb nosaltres la condició de ser la segona gran ciutat dels seus països, el dinamisme econòmic i la diferència cultural. Elles es barcelonitzen i Barcelona emfatitza la seva condició hispana. Un diàleg de tu a tu, com el que des de fa anys sosté cada mes un grup de lectors de Medellín amb un que es reuneix a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Sant Andreu per conversar sobre la mateixa lectura. Un viatge d’anada i tornada, un aprenentatge mutu, un ball de seducció, qui sap si a ritme de salsa o de perreo, de Rosalía o de reggaeton.