Clam entre els mestres perquè les classes siguin a l’aula

El llarg confinament i les dificultats d’obertura del nou curs està aixecant un clamor entre els mestres: “Cal anar a totes, cal obrir les escoles, com sigui”, exhorta la directora Carmen Martínez, de l’escola Ernest Lluch, de l’Hospitalet de Llobregat. “Sí, aquesta és l’opinió majoritària de la comunitat educativa. El tancament d’escoles ha fet molt de mal als nens, no només en retrocés educatiu sinó en benestar emocional i en desigualtat so­cial”, indica Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Mo­viments de Renovació Pedagògica.

“Tancar és l’últim que s’hauria de fer”, exclama Ismael Palacín, director de la Jaume Bofill, “sense alternatives per als nens i per a les famílies”. Segons el seu parer, cal explorar alternatives. I pot ser que les alternatives passin per trencar certes normatives o trobar suports externs a l’escola. “Toca sumar”, afirma Jaume Graells, regidor d’ Educació a l’Hospitalet fins fa uns mesos, “cal evitar que la por ens porti al conflicte”, afegeix, al·ludint a les arengues a la vaga del sindicat Ustec, que denuncia la desprotecció dels docents.

La pregunta és: és possible deixar que cada centre s’organitzi a la seva manera per assegurar la presencialitat, atenent les normes sanitàries?

Mascareta

Els sindicats exigeixen l’ús de mascareta a classe, incloent-hi els grups de convivència estables. Ustec és el més bel·ligerant però CC.OO. i UGT han demanat una reunió urgent de la comissió paritària de salut laboral, després del menysteniment d’ Educació durant els mesos anteriors. El pla d’actuació del juliol no n’indica l’ús, però a moltes escoles asseguren que, almenys els professors la utilitzaran. I està prescrita per als docents més sensibles a la Covid-19. El con­seller Josep Bargalló va adme­-tre que aquest era un dels temes de debat de la reunió extraordinària feta amb Salut dimarts.

L’OMS la recomana a partir de 12 anys. “És evident: no te n’aniries a un restaurant tancat de 30 persones sense distància i sense mascareta”, expressa Gargallo. Altres autonomies la prescriuen. “També té desavantatges –descriu Teresa Terrades, professora a Sant Sadurní d’Anoia– no es projecta la veu i no se sent bé els nens”.

Ràtios

Si els epidemiòlegs consideren que els grups petits són més controlables que els grans caldria invertir per garantir les ràtios adequades als entres, considera Palacín. “No jugar al tot o res”, sinó analitzar les necessitats concretes. “Si no es pot per falta de mestres, potser cal recórrer a professionals diferents”, apunta. La reducció de ràtios també és una reivindicació sindical.

Professors

La situació és lluny del desdoblament. El Departament ampliarà la plantilla per a aquest curs amb 8.258 professionals, dels quals 5.417 són docents. Malgrat aquesta contractació massiva, la majoria cobrirà escoles que superen les ràtios legals.

Hi ha idees: disposar de més educadors, professionals de la cultura i d’altres per donar suport als mestres, dins o fora de l’aula. Educació no formal si es redueix el temps a l’escola. O comptar amb els estudiants dels últims cursos de magisteri com va passar amb els de medicina.

Esponjar centres

Centres menys massificats implica menys nens a l’interior o més espais. La majoria d’ajuntaments han llistat possibles cessions d’espais per posar a disposició del Department d’Educació. El sector cultural és propici a oferir la superfície, i fins i tot treballar conjuntament amb els mestres.

L’ús de superfícies no escolars per part dels menors comporta complicacions legals. Els edificis no compleixen les normes d’un equipament escolar (endolls, incendis, alçàries...). A més, moltes de les instal·lacions serien compartides per altres ciutadans. Un hipotètic augment d’espais requereix una renúncia a les garanties de màxima seguretat per part dels pares (i l’acord de les ampes a acceptar una aula externa).

Divendres Educació va avançar a alguns municipis la possibilitat d’adjudicar els espais al setembre. “A la nostra llista consta, per exemple, la biblioteca, bastant alliberada en hores lectives”, explica la regidora a Girona, Eva Palau. O els centres cívics, si no s’alteren les activitats específiques per a la gent gran. Aquest municipi també ha cedit la plaça Josep Pla per a ús de l’ Escola Eiximenis, ubicada a 100 metres.

Horaris escolars

La prioritat és preservar la presencialitat dels més petits. S’ estudien diverses opcions, com alliberar instituts per als de primària i que els d’ESO i postobligatori vagin a la tarda o utilitzin espais de fora amb fórmules híbrides d’aprenentatge. També es planteja un dia sense anar al centre, però no per treballar des de casa sinó en entitats properes, en grups petits, guiats per un monitor.

“A secundària, si d’un grup de 30, en surten dues classes de 15, potser poden anar al centre per torns de matí i tarda, o alternant dies, i completar l’horari escolar fora del centre, amb un altre mena de professionals”, planteja Meritxell Ruiz, directora de l’ Escola Pia de Vilanova i la ­Geltrú. Una altra opció és dividir les classes en dos grups, un a l’aula i un altre amb seguiment telemàtic.

La reducció d’horaris no ha
de ser en detriment de la família, opina Ismael Palacín. “I si no es pot atendre tothom, almenys, sí els alumnes amb més necessitats”. “En cas de confinament plantejarem poder obrir només per als 40 alumnes amb més neces­sitats”, diu Carmen Ruiz.

Currículum essencial

Les escoles hauran de valorar la falta de progrés educatiu que ha suposat l’últim trimestre, que va ser telemàtic, tot i que no avaluable. Reforçar els continguts de finals del curs passat i enfocar-se en els coneixements essencials del curs actual. Amb la nova organització, no es poden exigir els estàndards de cursos anteriors. “Nosaltres hem revisat el currículum i ens centrarem en les qüestions essencials de les matèries troncals, i hem reduït optatives per atendre la diversitat en grups petits”, indica Terrades.

Digitalització

Assegurar que tots els alumnes tenen ordinador és fonamental en aquest curs. Educació va anunciar la compra de 300.000 ordinadors per als alumnes a partir de 3r d’ESO. No hi seran a causa de l’escassetat al mercat internacional. I els professors es formaran al setembre, quan coneguin els grups que els toquen.

La secretària d’ Educació del PSC, Esther Niubó, es pregunta: què passa amb els alumnes menors de 3r d’ESO. La diputada es lamenta del despropòsit en la planificació digital (no van arribar tots els ordinadors o el wifi el tercer trimestre). “Els confinaments, ens han advertit, seran continus. Seran 14 dies a casa, i llavors què?”.

Per si de cas, moltes escoles, com la de Martínez, han preparat dossiers per imprimir en paper i repartir als alumnes en cas que no es pugin connectar si hi ha un confinament. “El primer dia de classe també tindran tot el material escolar per evitar que passi com amb el confinament, que molts no tenien colors, papers o gomes”.