La Sagrada Família s’ha convertit en la gran icona de la ciutat, del país i amb projecció mundial, en el monument més visitat de l’Estat. La continuació de les obres, un cop Gaudí va morir, i sense els plànols que es van cremar, va aixecar moltes crítiques que, amb el temps, s’han anat apaivagant i, al meu parer, foren injustes. Un dels detractors va ser el gran urbanista i intel·lectual Oriol Bohigas. Va dir que el monument havia generat un problema urbanístic i, per mi, també tenia raó, però en el sentit que l’entorn de la Sagrada Família no està a l’altura de la importància del monument.
Cal que l’Ajuntament actuï i defensi l’interès general de la ciutat amb un pla urbanístic ambiciós. Aviat començaran les obres de la façana de la Glòria i, davant seu, cal un passeig enjardinat, com més ampli millor, que arribi fins a la Diagonal, a part de pacificar i dignificar tot l’entorn, tant façanes com comerços.
Òscar Martí