L’amor és pur, com el somriure de la Mar, la infermera que estén les seves mans per sostenir les del pacient malalt. Un gest senzill, que tranquil·litza, oferint suport físic i també emocional; un senyal de cordialitat, per fer sentir a l’altra persona que no està sola. Les accions, més enllà de les paraules, revelen qui som; els fets són l’empremta inesborrable d’aquells que ens envolten. En un món on les relacions humanes es mercantilitzen i la desconfiança s’instal·la dins els cors de les persones, podria ser l’amor la força que curi les ferides d’una societat cada vegada més deshumanitzada? En mercantilitzar les relacions interpersonals, l’egoisme i la individualitat es propaguen i les desigualtats s’accentuen. Per fomentar l’acció col·lectiva i la connexió entre les persones caldria f omentar la cooperació, l’altruisme, la solidaritat i, tornar a recuperar el valor de la proximitat en les relacions humanes. Em venen al cap les paraules de l’Agustí, un infermer sevillà: “Un paracetamol amb amor”. Sí, només l’amor potser l’antídot que alleugereixi els mals actuals perquè allò que ens fa veritablement humans són els vincles, com les mans esteses de la Mar.
Mari Carmen Lozano Pareja
Badalona