Adéu, capità
Tenia 21 quan vaig veure El club dels poetes morts, una pel·lícula preciosa. Em vaig emocionar profundament tant pel missatge com pel paperàs d'aquells nois i de la brillant actuació de Robin Williams , que et prenia les llàgrimes dels ulls donant vida al professor John Keating.
De vegades, per sort o per desgràcia, sorgeix instintivament la capacitat humana de mostrar i transmetre als altres l'empatia i la vàlua personal pròpies per ajudar els altres a intentar trobar una ruta per una vida més plena no mancada d'obstacles salvables, amb el coratge per admetre que en el fons la vida és un regal malgrat les dificultats; però curiosament, sovint, no sabem aplicar-nos la teràpia que intentem aplicar o recomanar als altres.
Desgraciadament, l'enorme qualitat humana del professor Keating no ha estat suficient per allargar la vida del gran Robin Williams. Descansi en pau. Tempus fugit, carpe díem, capità.