Als bars, al carrer, dalt d’una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d’idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. Ments preclares és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol “¿Com puc ser tan idiota?” demostra que de la idiotesa ningú no se n’escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.
Ments preclares és un repertori de la idiotesa contemporània".
Perfil de l'autor
Quim Monzó
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’una àmplia obra narrativa que inclou els llibres de contes Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993), Guadalajara (1996) –que, revisats, van formar el volum Vuitanta-sis contes (1999)–, El millor dels mons (2001) i Mil cretins (2007). També ha publicat les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989). Els dos últims títols publicats són el recull d'articles Taula i barra (2017), dedicat a bars i restaurants, i Si la memòria no ens falla, una conversa amb Sergi Pàmies, conduïda per Julià Guillamon, ambdues obres de la mà de Libros de Vanguardia. Les seves col·laboracions en ràdio i televisió l’han convertit en una figura molt popular. Escriu regularment a La Vanguardia.