“Va haver-hi una revolució mental que va propiciar la digital”
Edat? Quan aprenc a classe, la del meu alumne més jove. Vaig néixer a Des d’ Avui cap pàtria no importa més que la vida d’una persona, gràcies a l’alliberament del pensament que va Col·laboro amb La Casa
De la idea a l’invent
Molt abans que la revolució digital canviés la nostra manera de pensar, una rebel·lió mental la va fer possible. Avergonyits per les dues guerres mundials, l’Holocaust, l’estalinisme i el botó nuclear que podia acabar amb el planeta, els activistes dels moviments alternatius dels seixanta es van oposar a la monstruosa concentració de poder que havia propiciat les desgràcies del segle XX. Va ser un alliberament que exigia poder per a l’individu i va propiciar la primera disrupció tecnològica que explica el present: l’ordinador personal. Baricco creu que les idees precedeixen els invents que les converteixen en realitats. I anuncia que la seva escola Holden obre seu a Madrid per a escriptors llatinoamericans.
Fa 25 anys que ensenya a escriure: què ha après?
Que ser jove significa una cosa diferent per a cada generació. Els joves no són mai els mateixos. Els d’avui no tenen res a veure amb mi quan ho era. I l’escola ha de canviar amb ells.
No volen escriure igual que vostè?
Volen explicar les seves històries no només amb la paraula sinó amb múltiples instruments. Ja no en tenen prou amb escriure-les. A més fan vídeos, fotos, tenen càmeres ocultes, muntatges de tot tipus. I ja no parlem del periodisme, on tot ha canviat.
No es tracta de continuar preguntant?
Això és ensenyar: continuar preguntant-se amb els teus alumnes i tornar a ser jove amb cada problema que et planteges amb ells. Per això, estimo aquest temps que vivim. I m’apassiona compartir-lo amb els alumnes.
Qualsevol temps passat va ser anterior?
El meu pare va viure la guerra i la fam quan Itàlia va ser reconstruïda amb els sacrificis de milions de persones com ell. No tenim dret a queixar-nos avui de les ximpleries de què solem lamentar-nos diàriament.
En el que escriuen els seus alumnes a les xarxes, veurà que predomina la queixa.
L’últim que he publicat, The game fa el que vostè ha fet ara, però al revés.
Vostè no es queixa?
El meu punt de partida és que ens passem massa temps analitzant els efectes de la revolució digital: la nostra vida que s’omple de pantalles; els videojocs que atordeixen els nens; les fakeen la política...
Intentem esbrinar el que ens passa.
Però aquesta manera d’explicar el present cap al futur no revela res. La veritable pregunta que explica el que vivim és per què s’ha esdevingut la revolució digital.
No li interessen més els seus efectes?
Aquest és el problema: la interpretem com una causa i en realitat és un efecte, una conseqüència d’una revolució mental prèvia. I aquesta sí que és reveladora.
En què?
La digitalització és la tecnologia que va realitzar un moviment universal i mental tan transformador com van ser l’humanisme, l’il·luminisme, el romanticisme...
...I ara el datisme.
Només si entens el canvi de mentalitat
que va fer que avancéssim en la digitalització, entendràs què està passant i per què va néixer aquesta tecnologia que avui canvia el món.
I com eren aquells revolucionaris?
Són humans desenganyats del fracàs del segle XX i les dues guerres mundials, l’Holocaust, la guerra freda i la cursa nuclear per la destrucció total del planeta.
Va ser un desastre de segle, sí.
En analitzar el segle passat, entens que era lògic que qüestionessin la monstruosa concentració del poder en les poques mans que havien ocasionat tantes desgràcies.
Qui eren?
El 68, el hippisme i els alternatius de final de segle són moviments d’alliberament tan poderosos com la revolució francesa.
Eren revoltes pacífiques i gràcies a elles el món és menys violent avui.
Aquesta repugnància davant els abusos de poder que havien arruïnat el segle XX va portar a una proposta tecnològica: l’ordinador personal. Però primer va ser la visió de la llibertat individual i després la tecnologia que la va realitzar.
Qui la va realitzar?
Enfront dels grans ordinadors i la centralització del coneixement en estats i exèrcits, aquells visionaris es van proposar de trencar el monopoli del poder de la tecnologia i posar-lo en mans de cada persona.
Doncs avui ens passem la vida treballant amb ordinadors per a grans corporacions.
No vivim en un món perfecte. Però ens permetem jutjar-ho amb una severitat frívola. Miri, no em parli de grans monopolis... A la meva edat!
No ho són Google, Amazon, Facebook?
A mi no se’m queixi d’aquests monopolis, perquè vaig créixer a Torí, on per a monopoli del pensament l’Església catòlica o el Partit Comunista. Per no parlar del que era el Telegiornalide la RAI.
Aquí era el Telediario de TVE.
Això sí que eren concentracions de poder i de pensament! No em digui ara que m’he de preocupar del que el malvat totpoderós Zuckerberg els fa als meus fills.
Home, no mana com Stalin.
I l’únic diari de la meva ciutat era del ric del poble, Agnelli, que la dominava. Això sí que eren monopolis!
Només el passat revela el present.
Per això, perquè només s’entén el present i el futur des del passat parlaré avui aquí també de la bellesa clàssica i els grecs.
Alguna cosa nova sota el sol?
Si rellegeix la Ilíadano deixarà de sorprendre’s davant tanta sang, horror i mort. Els grecs progressaven morint i matant. Aquest ideal de morir per la pàtria va durar 2.000 anys. El meu pare va anar a la guerra per ell.
Per què avui sona tan desfasat?
Precisament per aquella revolució antitotalitària que va afavorir la digital. Avui cap pàtria no val més que la vida d’una persona.