Res no pot preparar algú per perdre una mascota que s'ha convertit en part de la família, i encara menys quan s'escapa per una simple distracció. Pot ser que soni exagerat, però aquella sensació de buit i angoixa és real, i els qui han viscut aquella experiència ho saben bé. Quan un animal desapareix, sobretot si porta anys al teu costat, el temps s'atura. I el pitjor és que no se sap si està bé o si alguna persona el té.
Mireia està vivint aquella angoixa des del 7 de juliol del 2024, el dia en què el seu lloro Lila va decidir desaparèixer. Al principi, tot semblava normal, una sortida més per passejar. “Com habitualment fèiem, aquell dia sortim a passejar amb Lila… normalment li posàvem l'arnès, però aquell dia no vaig poder, no volia, i sortim sense ell, com moltes altres vegades que anava deixa anar… i penses que no passa mai res, fins que passa”, explicava entre llàgrimes en una entrevista amb Jorge Javier Vázquez a El diario de Jorge. Aquest va ser el començament d'un malson que, per molt que Mireia ho intenti, no ha pogut deixar enrere.
Mireia va explicar a Jorge Javier la seva dramàtica experiència
Després de mesos de recerca incansable per tot arreu, Mireia està convençuda que, a causa del valor econòmic d'aquests lloros, algú es va emportar Lila, una idea que comparteix amb tot el món que l'envolta: “Jo crec que la té algú, bo, jo, i tothom creu això, que la té algú.“ I no amb bones intencions: "El que he comentat diverses vegades és que la poden estar utilitzant per criar i després vendre”.
La tristesa l'acompanya a tota hora, però l'esperança és l'últim que es perd, fins i tot quan el dolor és tan gran. “Té xip i anella”, va apuntar, una cosa que podria facilitar la recerca. Així, va aprofitar el programa per pregar que, si algú té a Lila, la tornés com abans.
L'impacte emocional de la pèrdua ha estat tan fort que Mireia no ha de poder ni anar a casa de la seva mare per Nadal, ja que el lloc li porta massa records de Lila. “No puc entrar a casa de la meva mare, bo, puc, però no atur de plorar fins a l'endemà, el passo molt malament”, va confessar.