El mateix dia de la seva presa de possessió com a president, el 20 de gener passat, Donald Trump va firmar un decret pel qual ordenava la congelació durant 90 dies de tota l’ajuda que canalitzava l’ Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional ( Usaid), a l’espera d’avaluar quina destinació donava als seus programes i personal. Aquella mesura ha suposat un sotrac dels fonaments del sistema de cooperació global i amenaça amb desestabilitzar regions vulnerables i frenar anys de progrés en salut, desenvolupament i drets humans en diverses parts del món.
Trump i el seu braç executor, Elon Musk, han decidit desmantellar la Usaid, basant-se en l’argument que “està dirigida per un grup de llunàtics radicals”, i posar-la sota supervisió del Departament d’ Estat, el titular del qual és Marco Rubio. Aquest va afirmar el passat dia 10 que l’ Executiu n’ha cancel·lat el 83% dels programes i manté consultes amb el Congrés perquè la resta, uns mil contractes, siguin transferits al departament que dirigeix. Segons Trump, gran part de l’ajuda exterior era un malbaratament i promovia una agenda liberal. Musk ha arribat a dir que és una “organització criminal”.
Si el tancament de l’agència acaba sent definitiu, suposarà una disminució d’uns 40.000 milions de dòlars anuals en ajuda internacional, amb greus conseqüències, per exemple, per a les crisis humanitàries i de seguretat alimentària, la salut pública, la prevenció de malalties, el desenvolupament econòmic, climàtic i els drets humans en diverses zones del planeta. L’any passat, els EUA van finançar el 42% de tota l’ajuda humanitària controlada per l’ONU. Els efectes del desmantellament de l’agència per al desenvolupament arriben des d’Europa fins a l’ Orient Mitjà, passant per l’ Àfrica i Amèrica Llatina.
Tot i això, dimarts de la setmana passada, un jutge federal va dictaminar que el tancament de la Usaid “probablement va violar la Constitució”, la qual cosa suposa un revés a les intencions de Trump i Musk de desmantellar-la. El jutge obliga l’ Administració republicana a fer marxa enrere, a permetre que la Usaid torni a la seva seu i a cessar en les maniobres per acomiadar funcionaris i contractistes de l’agència. Caldrà veure si la Casa Blanca acata la decisió judicial; ja ha desobeït altres magistrats federals, criticant la legitimitat del poder judicial per frenar les seves mesures.
L’ordre de Trump de tancar la Usaid, rebutjada per un jutge, un cop dur a la cooperació internacional
La Usaid va ser creada per John Fitzgerald Kennedy el 3 de novembre del 1961, en el marc de la guerra freda, com un organisme independent, però l’ Administració Trump argumenta que s’ha convertit en un ens partidista. Ha estat durant dècades una eina intocable del poder tou dels Estats Units i de promoció de la democràcia i el desenvolupament al món, en col·laboració amb moltes oenagés. Els seus beneficis –operava en uns 130 països– eren, en molts casos, intangibles, però ajudaven a mantenir l’estabilitat global i a un increment de la influència i el poder diplomàtic de Washington en l’escenari geopolític.
Durant la seva història, la Usaid ha donat lloc a múltiples controvèrsies i s’han denunciat nombrosos casos d’ineficiència, corrupció i falta de transparència que posaven en dubte l’efectivitat de les seves actuacions. Però aquesta discussió ara ja manca de sentit perquè totes aquelles crítiques són al centre de la campanya de desprestigi de la nova Administració Trump. L’agència té molts detractors en l’actual Govern, i els republicans fa molt de temps que la tenien al seu punt de mira. Aquesta guerra declarada contra la Usaid és un dels elements de la crisi constitucional que afronten els Estats Units, ja que és el Congrés i no la Casa Blanca qui té l’autoritat de controlar la despesa federal.
La pregunta és qui omplirà el buit dei- xat per la Usaid. Amb el seu desmantellament, la Xina té l’oportunitat d’expandir encara més el seu soft power a països emergents i de baixos ingressos, oferint finançament i assistència a nacions que abans depenien dels Estats Units. Tot i això, fins ara el gegant asiàtic ha estat reticent a formar part de sistemes i mecanismes de coordinació multilateral. Pel que fa a la Unió Europea, va apostar en el seu moment per reconvertir l’ajuda al desenvolupament en aliances globals i programes de finançament, per la qual cosa nombrosos països europeus ja han anunciat retallades importants de la seva ajuda exterior.
I l’altre gran interrogant és si el món està preparat i conscienciat per assumir de manera col·lectiva i solidària el repte de la cooperació global en un escenari d’augment dels nacionalismes i debilitament del multilateralisme.
Els EUA han utilitzat aquesta agència com a ‘soft power’ per augmentar la seva influència
El cert és que, arreu del planeta, milers d’organitzacions socials fonamentals han perdut l’ajuda que rebien i, de moment, no tenen cap alternativa.