Els tècnics del centre de gestió de Rodalies al Clot manifesten sense embuts que la xarxa ferroviària catalana és com un malalt a l’uci que es tracta en molts fronts mentre les constants col·lapsen contínuament. Col·lapse és un terme que no conjuga bé amb el relat que vol imprimir Salvador Illa des del seu Govern, en què prioritza l’aposta per la seguretat, l’estabilitat, la previsibilitat, la confiança... I ho fa saber des del Palau de la Generalitat fins al Círculo de Bellas Artes de Madrid, en contraposició al model d’Isabel Díaz Ayuso.
Al Govern no alça la veu en públic, però de portes endins es repeteixen escenes que remunten al que ja va descriure l’exconseller Joaquim Nadal al dietari Testimoni de càrrec: vint anys al servei de Catalunya 1993-2012 (Proa). El relat de la crisi ferroviària del 2007 també és el relat de la confrontació del govern de José Montilla amb el de José Luis Rodríguez Zapatero. La sobrietat dels presidents socialistes es manté avui, i el que Nadal va qualificar d’“intemperància arrogant” ministerial, també.
El presidentIllai el ministrePuentedavant d’un Rodalies
Aquella crisi va tensar al màxim les relacions entre dos executius socialistes. “Malgrat la supeditació, l’elecció és entre ells o nosaltres”, “ optem clarament per posar-nos al costat de la ciutadania irritada i cansada”, va escriure Nadal. Llavors, el caos d’infraestructures va treure al carrer 200.000 catalans emprenyats , entre els quals hi havia els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, també Joan Rigol i Heribert Barrera, sota el lema “Som una nació i diem prou! ”. Feia només unes setmanes que Montilla havia advertit als salons de l’hotel Ritz de Madrid dels riscos de la desafecció de Catalunya. Divuit anys després, la desafecció encara viatja en tren i la coincidència de governs socialistes a la Generalitat i la Moncloa no evita que les necessitats polítiques difereixin davant un caos perenne.
Les protestes d'avui no son el germen d'un nou procés, però afecta la credibilitat del Govern i dona munició a l'oposició
En totes les intervencions, el ministre Óscar Puente exhibeix dades d’inversió rècord des del 2018 i fins i tot s’atreveix a retreure als independentistes catalans que aclareixin si volen parar tots els serveis o compatibilitzar-los mentre es duen a terme les obres. La queixa contínua el molesta, com si des de Catalunya es magnifiqués el problema i l’excés de focus posats des de la mateixa Generalitat fos contraproduent.
El Govern no imprimeix en les seves intervencions la vehemència del ministre, però saben que els retards i els usuaris caminant per la via debiliten la seva credibilitat i que l’exigència sola, si hi ha incidències, no apaivaga l’indignat. Així doncs, s’escenifica la pressió. La consellera Sílvia Paneque convoca la cúpula de Renfe i d’Adif un diumenge. La recuperació de la circulació pel túnel de Roda de Berà va ser un fiasco, i el pla de transport alternatiu, insuficient. Ara, la conselleria rep a les 7 del matí un informe que avança el resultat de la Loto Rodalies a què juguen mig milió de catalans cada dia. El PSC sap que les protestes d’avui no seran el germen d’un nou procés, però situa una oposició sense nord sobre les vies que els connecta amb els resignats usuaris.
ERC va avalar el pacte amb els maquinistes, però ningú no garanteix el calendari del traspàs
El 57% dels catalans fan servir Rodalies, el percentatge augmenta tres punts cada any i és l’únic servei de transport públic que suspèn, segons dades del CEO. A més, el 55% dels votants del PSC són víctimes de les incidències constants i el 62% d’aquests creuen que millorar el servei és responsabilitat de la Generalitat. Els vots també van i venen amb tren.
El traspàs a una empresa mixta pretén reconduir el desinterès al servei, ara ajustat a les exigències dels maquinistes i amb l’aval d’ERC. Malgrat el pacte inicial, el que el Govern central va posar sobre la taula tenia el vistiplau d’Oriol Junqueras, que té ara el Port de Barcelona com a referència. Allà hi va manar Lluís Salvadó sense majoria ni vot de qualitat. La direcció d’ERC ja té la proposta d’estatuts de la nova filial de Renfe i es treballa als inventaris per al traspàs de l’R1. ERC necessita fets abans de les eleccions municipals, però ni Illa ni el Govern volen quedar atrapats al calendari si estan atrapats a les vies.
