Jana, Konrad i Laurence. Ara, Martinho. Quatre borrasques en tan sols 12 dies. Precipitacions molt intenses, rius desbordats, anegamientos, terres saturats i diverses regions en alerta. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) el març va camí de ser un dels més plujosos de la sèrie històrica. El mesurador d'El Retiro, a Madrid, per posar un exemple, que recull les precipitacions des del 1893, registrava aquest dijous 188,2 mil·límetres d'aigua acumulada, quintuplicant el seu registre mitjà d'aigua (37,3 mm).
Com s'explica aquesta seguidilla de borrasques? Un bloqueig anticiclònic molt persistent i una realitat climàtica propícia per a esdeveniments amb molta concentració de pluges en poc molt poc temps, coincideixen els experts.
La clau
Un tren de borrasques bloquejat per un centre d'altes pressions
Rubén Del Camp, portaveu d'AEMET, intenta explicar amb llenguatge simple les condicions meteorològiques que han donat lloc a aquest “tren de borrasques”, un fenomen que “no succeeix gaire sovint, però que tampoc no és completament desconegut”. Una situació similar va ocórrer fa set anys, el 2018, quan es va batre el rècord de pluja per a aquesta època de l'any (164,6 l/m²). Segons els registres de l'Agència, entre l'1 i el 18 de març s'han acumulat a Espanya 114 l/m², la qual cosa converteix a març del 2025 en el setè més plujós de la sèrie, a falta de comptabilitzar encara tretze dies.
La formació d'un anticicló “molt fort i persistent” al nord d'Europa explica aquesta successió de borrasques. En general, detalla Del Camp, la ruta de tempestes que circula d'est a oest segueix una trajectòria que comença a la Península de Terranova, travessa Islàndia, les illes Britàniques i Escandinàvia. Això explica que el nord del continent sigui, en general, molt plujós. En les últimes setmanes, “un centre d'altes pressions” ha bloquejat el pas. Les borrasques, llavors, han hagut de “buscar-se la vida” i s'han obert pas “per una altra ruta, més al sud, impactant de ple a la península ibèrica”.
Un canal de vents molt forts en forma de tub
El raig polar ha disminuït la seva velocitat amb la primavera climatològica
La pluja no descansa a Sevilla on continua descarregant aigua sense treva durant tot el mes de març
El meteoròleg Samuel Biener, de Meteored, dona més precisions. Assenyala que des que va començar la primavera climatològica (1 de març), el “raig polar” ha disminuït la seva velocitat, afavorint l'aparició de “grans meandres”. Aquestes ondulacions afavoreixen la formació d'anticiclons en latituds altes, “donant lloc a configuracions en rombe, en omega o circulacions retrògrades, i en aquesta ocasió a Espanya li ha tocat estar sota ramals descendents del raig o al flanc meridional de les altes pressions”.
El raig polar, també conegut com corrent en raig o “jet stream”, és un canal de vents molt forts en forma de tub que discorre a uns 9-16 km sobre la superfície terrestre, una espècie de “riu” on l'aire discorre a velocitats de 100-250 km/h, amb longituds de milers de quilòmetres, però només uns pocs d'ample.
Lee también¿Qué es el efecto Fujiwhara y cómo influirá en la borrasca ‘Martinho’ que llega a España hoy?
Amb aquesta “situació sinòptica”, les borrasques i les desvinculacions d'aire fred “tenen el passadís obert per afectar de ple Espanya”. Els corrents baixos circulen per latituds molt baixes, pel que entren per l'oest o sud-oest peninsular i acaben sortint per la Mediterrània, on les precipitacions es tornen a reforçar.
Biener explica que “les baixes circulant tan al sud, arriben masses d'aire subtropicals molt humides procedent de l'Atlàntic, el que afavoreix que les precipitacions siguin molt abundants en el centre i sud”. Per això, el nord de la península, ha estat el menys afectat per aquest tren de borrasques.
Quin paper juga el canvi climàtic?
Del Camp aclareix que per determinar la intensitat més gran i probabilitat d'un fenomen meteorològic pel canvi climàtic es necessita un “estudi d'atribució”, amb mètodes estadístics i simulació de models. “En ocasions de pluja abundant, aquests estudis són bastant difícils de realitzar per la gran variabilitat que hi ha i per la insuficiència de
dades”. No obstant això, “sí que és veritat que el clima s'està extremant”, adverteix Del Camp, “Plou menys, però molta quantitat en poc temps. Un món més càlid, amb oceans amb temperatures més altes i un atmosfera més càlida afavoreixen que les pluges torrencials siguin encara més torrencials. Això sumat a una evaporació més gran i més retenció d'aigua per part de l'atmosfera. Les dues situacions juntes es tradueixen en tempestes més intenses”,subratlla. Aquesta és una de les conclusions de l'actualització de l'Informe Clivar-Spain, coordinat per una desena de científics espanyols. L'estudi, apadrinat per l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i el Ministeri per a la Transició Ecològica, i recolzat per l'AEMET, indaga en els impactes de l'escalfament global a Espanya. L'última edició s'havia publicat el 2017. Al nou document, publicat la setmana passada, es descriu que “Espanya s'encamina cap a un clima més àrid alhora que augmenten els episodis extrems de pluges”. Segons coincideixen els experts, hi haurà una marcada reducció en la quantitat de precipitació, però augmentaran els episodis extrems de
pluges. “Queda moltíssim per estudiar sobre com el canvi climàtic, a més de pujar la temperatura, el que està molt clar, està afectant les dinàmiques atmosfèriques. El cert és que són cada vegada més els models climàtics que indiquen que en les pròximes dècades ocorreran pluges concentrades en menys dies”, agrega el portaveu
d'AEMET. Biener assegura que si bé les situacions de bloqueig són habituals a les estacions de transició com la tardor o la primavera, “el canvi climàtic està alentint el raig polar, la qual cosa les pot fer més persistents i freqüents”. El fenomen que afecta Espanya també pot donar-se “com a reflex”, de l'escalfament que està experimentant l'Àrtic. “Tot això és en estudi”, aclareix l'expert. Sobre aquesta possibilitat, Del Camp assenyala que ja hi ha estudis que revelen com l'escalfament de les latituds altes de l'hemisferi nord contribueixen que les situacions de bloqueig siguin més persistents, generant situacions seques més llargues de temps (sequeres), però també pluges més intenses i persistents.