El cònsol general d’ Itàlia a Barcelona, Emanuele Manzitti, va arribar en plena pandèmia (el setembre 2021), es va haver d’enfrontar a l’ onada d’argentins que sol·licitaven la nacionalitat i va haver de conviure amb la detenció de Puigdemont a Sardenya. Ara acaba el mandat. Com a representant de la comunitat d’estrangers més gran de Barcelona i amb competències que inclouen des de Comunitat Valenciana fins a les Balears, fa a La Vanguardia el balanç dels últims tres anys.
Des del setembre del 2021
Els italians que viuen a l’àrea del consolat han passat de 110.000 a 150.000”
Es pot dir que les relacions diplomàtiques entre Catalunya, la resta d’ Espanya i Itàlia s’han enfortit els últims anys malgrat les diferents ideologies polítiques dels respectius governs?
El meu balanç és positiu. Aquests tres anys i mig he tingut l’oportunitat d’apreciar directament l’amistat i l’estima mútua que uneixen les comunitats autònomes de la circumscripció del Consolat General de Barcelona amb Itàlia. La llengua, la història, la cultura i les tradicions uneixen els nostres ciutadans en un vincle sòlid que transcendeix les conjuntures polítiques. L’intercanvi comercial bilateral va arribar el 2024 a gairebé 68.500 milions d’euros. Espanya és el quart mercat d’exportació per al nostre país. I l’estoc d’inversions en les dues direccions ha crescut constantment. Cada any centenars d’estudiants italians venen a Espanya i viceversa. Municipis i regions des del nord fins al sud d’ Itàlia mantenen relacions pròsperes amb ciutats i comunitats autònomes espanyoles. Catalunya, com altres realitats espanyoles, pot tenir un paper fonamental en l’enfortiment d’aquestes relacions.
La presència de ciutadans italians a Catalunya i Barcelona és molt nombrosa, també a causa de l’assimilació de ciutadans d’origen argentí. Com han gestionat aquesta situació d’estrès des del punt de vista logístic i administratiu?
La comunitat italiana a Espanya creix a un ritme molt ràpid. Avui els ciutadans italians residents a la circumscripció del Consolat General (que inclou Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Comunitat d’ Aragó, les Balears, Múrcia i el Principat d’Andorra) són més de 150.000. Quan vaig arribar, el setembre del 2021, eren poc més de 110.000. Per fer front a aquest creixement exponencial, el Consolat General ha aprofitat noves modalitats de prestació de serveis, una reorganització dels mètodes de treball. És cert que a la circumscripció hi ha una comunitat d’italians provinents de diversos països llatinoamericans, principalment de l’Argentina. Representen un patrimoni immens que enriqueix la nostra comunitat i aporta experiències, històries i cultures diverses. És un món que també és a la històrica Escola Italiana de Barcelona, i forma un veritable melting pot. L’ Escola, l’ Institut Italià de Cultura i el Consolat General poden tenir un paper fonamental en aquest context, i acostar la comunitat provinent d’ Amèrica del Sud a les seves arrels.
Però molts italians residents a Catalunya i sobretot a Barcelona es queixen des de fa anys de les dificultats per aconseguir cites al consolat i rebre assistència. Quina és la situació que es va trobar quan va arribar i què han fet per resoldre-la?
Quan vaig arribar a Barcelona, el Consolat General, com moltes altres seus de la xarxa consular italiana, havia acumulat retards a causa dels tancaments forçats per la pandèmia. El primer objectiu va ser eliminar aquest retard. Una vegada aconseguit aquest resultat, vam obrir canals dedicats als més grans de 75 anys, dones embarassades, nounats i casos d’urgències. Així vam aconseguir reduir de manera molt significativa els temps d’espera i també augmentar de manera significativa els lliuraments. Els resultats són evidents: el 2021 havíem emès 5.933 passaports; el 2022, 8.432; el 2023, 13.350, i el 2024, 12.250. Tingui en compte que, malgrat que l’emissió del passaport és el servei més sol·licitat, el Consolat General ofereix, amb millores constants, una amplíssima xarxa de serveis (documents d’identitat, estat civil, inscripcions al Registre Civil, estudis, navegació, notaria), a què cal afegir l’exigent activitat d’assistència als compatriotes que són temporalment a la circumscripció. Es tracta principalment de turistes italians: el 2024 les visites van superar els dos milions.
Vostè va arribar a Barcelona en plena pandèmia, el setembre del 2021, els mateixos dies en què l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va ser arrestat a Sardenya i el procés encara estava en ple desenvolupament. Quina anàlisi en fa, d’aquest moment polític, anys després?
Recordo aquest moment. Recordo molt bé la manifestació que hi va haver al davant del Consolat General el 24 de setembre. Però per més que hagi pogut observar les dinàmiques polítiques internes des d’un observatori privilegiat, no és la tasca d’un cònsol general comentar o jutjar la política del país que l’acull.
Després d’haver viscut quatre anys a Catalunya, què és el que l’ha sorprès més?
Des d’un punt de vista productiu, igual que Itàlia, les pimes representen el cor batent de l’economia. En aquest context, m’ha impressionat l’atenció de les institucions a la creació de models de desenvolupament sostenible, amb un enfocament en les noves tecnologies, en la investigació
–penso, per exemple, en el Barcelona Computing Center i el sincrotró Alba– i en l’atracció de talent.
