No és fàcil alimentar la gana d’un grup de jugadores que ho guanyen tot. Però la Champions és la Champions. I allà el Barcelona s’encoratja. Ja ho sap ben bé el Wolfsburg, un equip que les va espantar al principi, a la final d’ Eindhoven del 2023. I que les va guanyar en les seves dues visites anteriors al Volkswagen Arena. Però això ja és passat. El Barça segueix al peu de la lletra el “no hi ha distància” que Alexia, capitana que ha viscut tot el procés, va pronunciar el 2020. Avui, el Barça té tres Champions. Ahir, va encarar el camí cap a les semifinals per aconseguir la quarta amb un futbol brillant i quatre gols.
Sense Batlle, lesionada, Jana Fernández va ocupar amb mestria el lateral dret. Combinant amb Alexia. Amb Aitana. O amb Patri Guijarro, un cervell que ni concedeix ni dona treva. Que aixeca el cap i decideix per on vol anar. Si era per la dreta, es trobava Graham Hansen, que, malgrat tenir constantment Linder a sobre, aconseguia esquivar amb les seves conduccions cada oponent que es trobava. I quan podia, buscava una Pajor que es retrobava amb el seu passat en el seu millor present. Si, al contrari, el cervell del Barça optava per l’esquerra, allà hi havia Brugts o Salma, que, amb les seves centrades, desestabilitzaven la defensa alemanya.
Si Romeu vol buscar l’excel·lència total quan repassi el partit, potser la part esquerra va començant sent menys decisiva. En primer lloc, perquè Brugts va notar molt el marcatge de Brand. I perquè Salma no va acabar d’afinar les centrades per a la parella Graham Hansen-Pajor. De mica en mica, la maquinària es va anar greixant. Va acabar sent una piconadora.
Perquè el Barcelona ha crescut. I perquè el Wolfsburg viu el seu ocàs a Europa. Un final de cicle com una catedral. El club alemany, que té futbolistes icòniques com la davantera Alex Popp, mite del futbol femení, va plasmar ahir un futbol poc elegant i irreconeixible. Sense atrevir-se a jugar curt, perdien pràcticament totes les pilotes amb un estil massa vertical i accelerat que destil·lava un sentiment d’inferioritat. En el primer temps, Cata Coll va haver de treure un xut d’ Huth, la seva capitana. Res més.
Era qüestió de temps. El tsunami del Barcelona va començar amb Alexia i Aitana. Aquesta última va iniciar una gran arribada per la banda dreta buscant Pajor. Al final, va ser la defensa Dijkstra qui va acabar enviant la pilota al fons de la xarxa. Per si de cas, Pajor no ho va celebrar. Respectant el seu equip, amb el qual va jugar nou anys. A la segona meitat, el Barça va arrencar amb la cinquena marxa i amb el primer gol de Paredes aquesta Champions. Va ser en un servei de córner de la seva companya de ball, Mapi León. La centrada va topar amb 300 cames, entre les quals hi havia l’esquerrana de Paredes que, amb un xut ras, va batre Borbe per marcar el 0-2. En tres minuts, Salma, ara sí ja amb tots els mecanismes activats, va fer mal. Va marcar el 0-3 aprofitant una gran assistència d’ Aitana en una contra digna de la millor jugadora del món. Aitana va signar, sens dubte, el millor partit de la temporada. Romeu va cridar llavors Rolfö i Engen, que van tenir minuts contra el seu exequip. Un Wolfsburg que, gairebé de casualitat, va topar amb l’1-3. Va ser la central Minge que, per un instant, va deixar d’estar pendent de Pajor, i va rematar un córner de Wilms. Una jugada aïllada de les alemanyes que necessitaran un miracle a Montjuïc perquè Schertenleib va entrar i va rematar la festa marcant el quart després d’irrompre a l’àrea. Sentenciant l’assignatura pendent del Barça a Alemanya, que va sumar un excel·lent més al seu expedient.
