“Mazón se n'ha d'anar ara mateix”. Aquest era l'editorial que el diari Abc va dedicar fa una setmana al president de la Generalitat Valenciana. Va ser un seriós avís del diari conservador de Madrid que es va fer viral a les xarxes socials i que encara cueja. El líder del PP valencià, que té complicat sortir al carrer a la seva comunitat, es dona per amortitzat a la capital i ja se li busca substituta per liderar la candidatura en les pròximes autonòmiques. Però per a aqustla cita encara queden més de dos anys, molt de temps. Abans poden passar moltes coses. El relleu no serà fàcil.
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón
La reacció política de Mazón ha estat camuflar-se del foc amic i enemic amb el verd Vox i tancar un pacte per aprovar els pressupostos de la Comunitat Valenciana. És obvi que les administracions necessiten uns comptes públics en temps i en forma, i que suposa una anomalia el fet de ni tan sols presentar-los per no enfrontar-se a un debat parlamentari que es pot perdre. Però el que ha fet aquesta setmana el president valencià és un torpede en la línia de flotació d'un PP nacional que continua sense saber com tractar Vox.
Per resistir, Mazón ha assumit el discurs de Vox. Ho ha fet, a més, en els dos assumptes capitals per a la formació que rivalitza amb el PP, que són la immigració i el canvi climàtic. Així ho resumia Salvador Enguix al seu ‘Diari de València’: “El pacte fa Mazón més resistent davant Génova, però allunya el PP valencià del centre i l'instal·la en un espai que Vox domina i treu rèdit electoral”. Touché. Al general Gam Pampols no se'l va veure al costat del president.
Amb el pacte amb Vox, Mazón torna a torpedinar l'estratègia de Feijóo. Ja van tres obusos des de la Malvarrosa al carrer Génova. El primer: el PP valencià va ser el primer que va pactar amb Vox després de les eleccions autonòmiques del 2023. A Génova van demanar calma però Mazón va tancar un acord d'investidura exprés amb la formació de Santiago Abascal que va servir de revulsiu al discurs de l'esquerra. El PP nacional no va poder contrarestar aquesll moviment en les imminents generals i no són poques les veus que conclouen, amb el temps, que Mazón va contribuir, entre altres errors, a fer que Feijóo no sumés per arribar a la Moncloa.
Mazón és, en realitat, el que en la política es coneix com un ànec coix. El terme fa referència a un polític sortint del càrrec la successió del qual és propera. A les xarxes socials aquest qualificatiu és diari, a esquerra i dreta. El president se'l guanya a pols amb errors propis com el tuit –esborrat després– en el qual felicita les Falles amb el verb inundar. A Génova tampoc no va passar desapercebut.
El segon torpede: el PP valencià i, per extensió, el nacional continuen patint l'abrasió per la indignant gestió de la dana del 29 d'octubre. Encara no se sap què estava fent Mazón aquella tarda i aquesta és la clau de volta de tot. El ressenyable en aquest moment és donar resposta a l'enigma El Ventorro. Sense conèixer què va passar en aquelles hores la història no estarà completa.
Lee tambiénAznar, Trump i la fuga del PP a Vox
I el tercer: Santiago Abascal va celebrar un acord que al PP nacional, encara que l'hagi tutelat, li està costant d'explicar. El pati digital opina que Mazón “s'ha passat a Vox”, amb un discurs més propi de la segona formació que d'un PP que sap el que és gestionar el problema migratori.
Assumir els postulats de Vox en un moment com l'actual no és el més recomanable per a una formació que busca el centre polític. Al seu torn, si el PP vol arribar a la Moncloa, probablement s'haurà d'entendre amb Vox. És el dilema que amenaça Feijóo des que va desembarcar a Madrid i que encara no s'ha sabut aclarir.
