Espanya s’ assenta sobre un petit tresor de minerals, però el seu potencial econòmic està en dubte. L’alt cost d’extracció, juntament amb l’absència de capacitat de refinament o de processament, afegit a un rebuig de les poblacions locals, dificulta complir amb l’ambiciós pla llançat pel Govern central aquesta setmana per aprofitar les riqueses del subsol.
A la comarca de Campo de Montiel, a prop de Ciudad Real, hi ha un jaciment de monazita de 250 hectàrees que l’empresa Quantum ja va proposar d’explotar el 2015. Sense èxit. El projecte va ser tombat pel govern regional per raons mediambientals. La firma assegurava que durant deu anys l’explotació podria haver proveït més que la demanda europea d’aquest mineral i que es podrien fabricar 350.000 cotxes elèctrics o 10.000 generadors eòlics.
Però l’impacte ambiental, segons les al·legacions d’organització Ecologistes en Acció, seria excessiu, amb un elevat consum d’aigua, a més de perjudicar la fauna i l’agricultura del terreny. Tampoc els alcaldes de les poblacions involucrades no van semblar entusiastes amb la idea, malgrat la possibilitat de crear llocs de treball durant una dècada amb bones remuneracions: els interessos de conveniència política es van carregar el projecte. I això que la Confederació Espanyola de les Indústries de les Matèries Primeres Minerals va considerar llavors que “s’està deixant passar una oportunitat” i estimava que l’explotació seria “la més senzilla i ecològica del món” a causa dels processos de moviment de terres i restauració.
La muntanya Galiñeiro, a Galícia, és un altre dels llocs estratègics on aconseguir terres rares. A Gran Canària també s’estima que hi ha grans quantitats, a Cadis i Almeria també hi ha dipòsits i més del mateix entre Salamanca i Zamora. Des del Govern espanyol tracen una línia de nord a sud per l’oest del país que travessa Galícia, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia. És allà on es troba el potencial dels minerals crítics i les terres rares.
Les empreses celebren la iniciativa del Govern espanyol, mentre que els ecologistes avisen de la “mala praxi”
Les empreses han celebrat la iniciativa del Ministeri de Transició Ecològica d’explorar per primera vegada des del 1969 el subsol. “Es reconeix el paper estratègic de l’activitat industrial extractiva i de transformació dels minerals metàl·lics”, diuen des de l’associació de productors Aminer.
Des d’ Ecologistes en Acció, el seu responsable de mineria, Cristóbal López, avisa que “la mala praxi” de les empreses mineres és el principal motiu de preocupació. “Ens sembla bé que s’aposti per l’economia circular i es busquin minerals als runams, dels quals hi ha milers a Espanya, precisament perquè les empreses mineres no les van restaurar mai”.
Encara que s’aconseguís extreure les anhelades terres rares en territori espanyol, la Xina domina la tasca de refinament. Tal com indiquen els experts contactats per aquest diari, les terres rares no s’ anomenen així perquè siguin poques, sinó perquè la seva separació final és summament complexa, costosa i ambientalment difícil.
És com si tinguéssim una paella i calgués separar els ingredients (com el safrà) un a un. Espanya cuina paelles excel·lents, però la desconstrucció culinària (amb el permís de Ferran Adrià) no és l’especialitat del país. La Xina perfecciona des dels anys setanta mètodes per extreure cada mineral amb precisió absoluta, costos assumibles i poca sensibilitat mediambiental.
La Xina domina la tasca de refinament, una feina summament complexa, cara i difícil ambientalment
“Ara per ara, a Espanya només som capaços d’enviar concentrats minerals”. Eliminem tota la quantitat minerals “estèrils” que podem, però “són els xinesos els que finalment els separen en ingredients purs, reduint notablement els costos i facilitant així l’accés al producte acabat”, comenten des de la consultora 4Mining.