En un superdissabte d’emoció i d’altíssim voltatge, amb el títol jugant-se en tres camps a diferents hores, França va recuperar la corona del Sis Nacions al cap de tres anys. La victòria contra Escòcia a Saint-Denis (35-16) va donar al XV del Gall el 19è títol del torneig de rugbi més prestigiós de l’hemisferi nord, el 7è amb format Sis Nacions (des del 2000), de manera que iguala Anglaterra.
Després de 12 partits, el Sis Nacions 2025 arribava a l’última jornada amb un triple empat a tres victòries i una derrota entre França (16 punts), Anglaterra (16) i Irlanda (14). Només els bleus depenien d’ells mateixos. Tant Irlanda –el gran favorit al tercer títol consecutiu quan va començar el torneig el 31 de gener– com Anglaterra necessitaven combinacions amb entrebancs rivals.
Thomas Ramos, amb tres gols de càstig, dues conversions i un assaig, va ser el líder per l’absència de Dupont
Irlanda obria el programa i no va fallar contra Itàlia a l’ Olímpic de Roma (17-22). Els verds –després de deixar-se mig títol a casa contra França la setmana passada, un 27-42 que no oblidaran– van fer el que estava a les seves mans: arribar a 19 punts amb la victòria contra els transalpins amb punt de bonificació que s’aconsegueix sumant quatre o més assajos; ho aconseguia amb
el 10-22 de Dan Sheehan. Irlanda prenia el liderat provisional,
però podia ser depassada per Anglaterra, la segona a jugar.
Per emportar-se la corona, el XV de la Rosa necessitava guanyar a Cardiff el cuer Gal·les amb bonificació d’assajos, cosa que no va ser complicada, i esperar que França perdés o empatés a París contra Escòcia. Com els seus veïns verds, els anglesos tampoc no van errar. Al minut 10 ja havien fet dos assajos (0-14), de Maro Itoje i Tom Roebuck, i després d’una aproximació de Gal·les (7-14, amb try de Ben Thomas), Tommy Freeman, Chandler Cunningham-South i Will Stuart firmaven tres assajos més abans del descans (7-33). Al segon temps, Anglaterra va acabar rebolcant Gal·les quan va arribar a doblar el marcador (14-68) amb fins a 10 assajos. Així doncs, la bonificació estava assegurada, el XV de la Rosa s’impulsava al liderat provisional amb 20 punts i traspassava tota la pressió als francesos.
Tot quedava en mans dels bleus a l’ Stade de France a l’últim capítol del superdissabte. Els de Fabien Galthie en tenien bastant a superar Escòcia, sense necessitat de bonificació. No els feien falta més càbales. A més, en cas d’empat a la taula, als francesos els afavoria la diferència de punts (+106, abans de jugar; davant el +74 d’ Anglaterra i el +18 d’Irlanda).
Així doncs, ho tenia tot a favor el XV del Gall, empès per un Stade de France a vessar amb 81.000 espectadors, sense una localitat lliure des de feia dies. L’únic contratemps era la baixa de llarga durada (de 6 a 8 mesos) del seu líder i estendard, Antoine Dupont, la megaestrella del torneig, que es va trencar els lligaments encreuats del genoll a Dublín, a la primera part de la transcendental victòria contra els verds. El va suplir Maxime Lucu.
França va començar a encarrilar la victòria amb un 10-0 en 18 minuts, després d’un cop de càstig que convertia Thomas Ramos i un assaig de Meafou i conversió de Ramos. Tot i això, Escòcia no volia ser un simple convidat de pedra i va equilibrar el partit (13-13) els següents 18 minuts. Un cop de càstig de Finn Russell, un assaig de Darcy Graham (13-8) i la conversió de Russell empataven, però Ramos ho desfeia amb un altre penal (16-13 als 39 minuts). Llavors va arribar la polèmica: una contra vertiginosa d’ Escòcia, amb ruptura poderosa de Kinghorn que assistia l’assaig a Tom Jordan, va ser anul·lada per l’àrbitre per, suposadament, trepitjar la línia de lateral Kinghorn. França se salvava del 16-20 i se n’anava al descans amb avantatge.
Al començament del segon temps, França va recuperar el coixí de seguretat amb un assaig de Louis Bielle-Biarrey assistit per Ntamack. L’ala francès aconseguia un nou rècord d’assajos al Sis Nacions (8) i permetia que Saint-Denis respirés amb el 23-13. El títol semblava més a prop. I encara es va viure més amb l’assaig de Thomas Ramos, rematat amb la seva conversió (30-16). Saint-Denis corejava “Allez les Bleus” i cantava a pulmó la Marsellesa. Moefana donava el cop de gràcia amb un altre assaig, el 35-16.
La quarta selecció del rànquing del World Rugby corona un any sensacional. Ara li falta el Mundial. El 2027 a Austràlia en tindrà una altra opció.
