Cinc anys després, Olga Pané (1956) considera que el sistema sanitari està més ben preparat per afrontar una pandèmia. La consellera de Salut apel·la a la tecnologia, les reformes organitzatives i els impostos per mantenir el nivell en una societat cada vegada més envellida i amb més necessitats en matèria de salut.
Importació
De metges que venen de fora n’hi ha de molt bons, i n’hi ha d’altres a qui cal contrastar”
Estem preparats per a una altra pandèmia?
No sabem com serà, però sabem que hi haurà una pròxima pandèmia i tot el que hem après ens està servint, estem molt més ben preparats.
Què hem après?
Que hem de protegir molt els fràgils i que els fràgils són a les residències, per això hem portat els professionals de l’atenció primària a les residències. Però també són a casa, i hem entrat una llei per crear l’agència d’integració social i sanitària. També que cal tenir reserves estratègiques de materials de protecció, equips, medicaments essencials i plataformes de distribució.
Hi ajudarà la tecnologia?
Hem desenvolupat dispositius digitals que ens permeten seguir les infeccions víriques. Durant la pandèmia vam començar a visitar la gent a casa seva telemàticament. El departament té en projecte la seva estratègia digital, 200 milions d’euros que hem d’invertir els pròxims cinc anys. Tot això és molt material, però el que ens va salvar va ser la cooperació entre professions i especialitats diferents. A partir d’allà s’han desenvolupat moltes unitats funcionals als hospitals: un pacient que necessita cinc especialistes el veuen tots alhora.
Però la gent vol veure el metge en persona.
Tenim una població amb una experiència digital molt variada. La gent gran hi està acostumada, però també és veritat que hi
ha una gran quantitat de coses que podem fer telemàticament. Hem de ser capaços de fer més coses a domicili. Ara estem sobre el 19%-20% de gent de més de 65. D’aquí set o vuit anys arribarem al 26%-27%. Tindrem 800.000 persones de més de 80 anys, quatre vegades més que ara. No els tindrem tots en residències. Tampoc no és bo, ens estimem més poder ser a casa i que tinguem seguretat.
Cada vegada més necessitats i sense més recursos.
En aquest context d’envelliment, la sostenibilitat del model és un gran repte. Cada 1% que augmenta la població de 60 anys o més representa una pujada de 140 milions en despesa sanitària. Els recursos hauran d’anar augmentant fins on la societat estigui disposada a pagar impostos. Paral·lelament cal fer reformes en el sistema perquè la manera de treballar sigui diferent i més sostenible. Volem experimentar el model de centre d’ atenció de salut integral, on es puguin provar una sèrie de maneres de treballar diferents amb més flexibilitat organitzativa, autonomia de gestió per als professionals i retribucions segons resultats.
Com més pacients, més nòmina.
Exacte. Estem parlant de la primària, i no tant de l’activitat com de la xifra de pacients adscrits. Que no sigui el mateix que en tinguis 1.200 que 1.500. Farem proves pilot en 20 centres d’atenció primària voluntaris.
Fan falta més infermeres que metges?
De metges en tenim molts. Una altra cosa és que no són on haurien de ser. Catalunya és la comunitat amb més metges (34.021), tant en termes absoluts com per habitant (4,25 per 1.000 habitants). Tot Espanya té menys infermeres que les que hauria de tenir segons l’OCDE. Quines perspectives tenim? Aquest any a Catalunya es jubilen menys metges (uns 900) dels que es graduen (uns 1.200) per primera vegada des de fa molt. Però encara els faltarà el MIR, per tant, no entren al mercat laboral fins d’aquí quatre anys.
N’hi ha que se’n van.
Se’n van molt pocs. Importem metges. L’any passat el 56% dels que es van col·legiar a Barcelona eren estrangers, i gairebé el 50%, extracomunitaris.
Estan prou preparats?
De metges de fora, n’hi ha de molt bons, i n’hi ha d’altres de qui cal contrastar una miqueta més les capacitats. Homologar els títols correspon al ministeri, i nosaltres hem demanat el traspàs o la delegació per fer-ho, a fi d’evitar que hi hagi aquestes disfuncionalitats o que tinguem treballant algú inadequat. Hem posat en marxa un registre que ens dirà quants metges hi ha, com són i quina titulació tenen. No s’ha de desqualificar d’entrada la gent que ve de fora.
Afecta la pròrroga de pressupostos de la Generalitat?
L’any passat vam haver de passar 2.736 milions a aquest any. De manera que quan comences l’exercici ja tens 2.750 milions gastats. Aquest any dependrem dels crèdits addicionals. A veure fins on arribem, i la resta l’enviarem a factures de l’any següent. La primera factura que desplacem és la de farmàcia de dispensació hospitalària. L’altra són els concerts. Als centres concertats els deixes de pagar el novembre i el desembre. Poden anar a buscar tresoreria al banc ( nosaltres no podem per les regles del dèficit). Ells poden pagar les nòmines i nosaltres anem amb dos mesos de retard en pagar-les. Haurem de passar a l’any que ve uns 2.000 milions.
Què li diu que el 34% dels catalans tingui assegurança privada?
I el 40% dels de Barcelona. És un dels grans problemes. Si el ciutadà creu que per obtenir serveis els ha de pagar de la seva butxaca, la disponibilitat a pagar impostos serà molt més baixa. I el dia que no es paguen impostos cau el sistema públic.
Els metges mereixen un estatut marc propi al marge del dels professionals sanitaris?
Voldria pensar que estem abordant un estatut per modernitzar, flexibilitzar i fer més adaptable el sistema, no per fer-lo més rígid. Treballem a reconèixer una adequació de les diverses professions.
El ministeri proposa que els caps de servei no puguin exercir en la privada.
És un error. On ens hem de centrar és en el fet que els nostres professionals el temps que són a l’hospital o al CAP facin el que han de fer i de la millor manera.
Què opina de la polèmica lingüística?
Les queixes sobre l’idioma són el 0,5%. La majoria són de català, unes 300, però és que també n’hi ha unes 60 de gent que diuen que no l’atenen en castellà. En tenim alguna per l’aranès i pel francès a l’hospital transfronterer de Puigcerdà. Podem oferir formació als professionals de fora i volem modificar la carta de drets i deures dels pacients per deixar clar que un dret és que t’atenguin en la llengua que diguis.
