Qui êtes vous?”. Philippe Lassalle Astis, àlies Taxi o Filipo , col·laborador d’ETA, talla el pas a Clare, una venedora de cosmètics de la marca Avon que acaba de visitar la seva mare –li ha comprat una colònia– i està a punt d’abandonar el pis que tots dos comparteixen a Ascain, a set quilòmetres de Sant Joan Lohitzune. L’home no s’aparta ni tan sols quan la seva mare li demana que no sigui “groller” i deixi sortir la noia del pis. Té uns trenta anys i és rossa, alta i molt bonica, però l’únic que té l’home són sospites: Philippe és l’encarregat de traslladar alguns membres de la cúpula terrorista al sud de França i en especial de José Luis Álvarez Santacristina, àlies Txelis , ideòleg de la banda, i per això anava amb totes les cauteles. Som al març del 1992. Només l’any anterior, ETA ha assassinat 46 persones.
La dona està nerviosa. Ja se n’anava de l’habitatge perquè ja ha aconseguit corroborar que allà hi viu Filipo. Amb la seva perícia, ha aconseguit saber que l’home que ha vist amb la senyora en una foto davant del cim de l’ Igeldo de Sant Sebastià és el seu fill i que es diu Philippe Lassalle Astis. I aquell home de la foto és el mateix que ha vist fa pocs dies en una altra foto que li ha mostrat el seu contacte dins la Guàrdia Civil, amb qui col·labora en tasques d’informació i logística.
La dona es va posar a disposició policial després de l’assassinat del seu amant, un empresari bascofrancès
Però ara Philippe acaba d’arribar i observa amb atenció la dona a la recerca d’algun senyal, o nervis, fins que passen uns instants –eterns– i finalment la deixa sortir.
Una vegada al carrer, la dona respira fondo i pensa: “Philippe Lassalle: t’he enxampat”.
Amb ell caurà la cúpula d’ETA, en la cèlebre operació del 29 de març del 1992 a Bidart (a 14 quilòmetres d’ Ascain), en el cop més demolidor que les forces policials van donar a la banda terrorista.
Falta poc per als Jocs Olímpics de Barcelona. Són detinguts el líder de l’organització i responsable dels comandos, Francisco Múgica Garmendia, Pakito ; el principal expert en explosius, José María Arregui Erostarbe, Fitipaldi ; Txelis, per descomptat, i una desena més de col·laboradors.
El paper de Clare, o Marie, o La dama, com l’anomenen a la Guàrdia Civil, és clau en aquella operació. La història d’aquesta dona la va revelar en un article periodístic l’advocat barceloní José María Fuster Fabra, que va explicar que la desvela la novel·la Llueve sobre Intxaurrondo ( Ed. Círculo Rojo), l’autor de la qual és el tinent de la Guàrdia Civil Francisco Hermida, en col·laboració amb Juan Manuel Fernández Millán. “La història és certa, jo m’he limitat, per qüestions de seguretat, a alterar alguns noms”, explica l’agent en conversa telefònica. Fuster Fabra va defensar Hermida en un cas de tortures que no va arribar a judici.
És Hermida qui en una reunió amb Clare, o Marie, li ha mostrat una imatge, de mala qualitat, en què es veu un home que viu a la zona d’ Ascain, que volen localitzar perquè els porti a la cúpula d’ETA. La dona s’ha dedicat a recórrer casa a casa tot el poble, que per fortuna no és gaire gran, venent cosmètica, fins que el detecta. És Hermida –camuflat en un altre cognom a la novel·la– qui l’ha reclutada com a col·laboradora de la Guàrdia Civil. O, més ben dit, a qui ella s’ha ofert. Ni es diu Clare ni Marie, ni és venedora de cosmètics, ni és agent de cap cos policial. És guapa, rica i francesa i per tant té un perfil atípic que interessa moltíssim com a col·laboradora. És una dona que actua per revenja contra ETA perquè han assassinat l’home
de la seva vida, que ni tan sols era el seu marit sinó el seu amant.
Un empresari bascofrancès, víctima el 1984 d’una execució a Behovia ( Irun) mentre dina amb diversos amics abans d’assistir a un Reial Societat-València. Aquell assassinat va ser comès per Javier Ángel Aguirre, Ramon Zapirain i Idoia López, tal com Hermida i Fernández detallen a la novel·la, amb els noms reals de tres etarres.
El llibre explica que aquella execució d’ETA es va deure en part al fet que l’empresari havia estat assenyalat en cercles abertzales per la seva suposada col·laboració amb els GAL, els Grups Antiterroristes d’ Alliberament, que actuaven parapolicialment contra ETA, finançats des de l’ Estat.
El llibre també explica que, quan Hermida li va preguntar què seria capaç de fer contra ETA, ella va prometre: “Si és per eliminar aquests fills de puta, demana’m el que sigui”. Hermida va estar destinat al País Basc entre el 1979 i el 1999 i va ser un dels dos controladors de la dona. Ella avui viu a França, en una residència de gent gran, i no se l’ha poguda entrevistar. “No m’ha costat gens escriure la història perquè m’he limitat a donar curs a les meves vivències”, explica Hermida.
La localització de Filipo no va ser l’única missió de La dama. Abans havia ajudat en el lloguer i compra de vehicles i d’habitatges. Un era davant d’un hotel, a Ghetary, on solia allotjar-se Txelis. Com acostumava a fer, la policia francesa va preguntar a la dona per què volia el pis. Els va explicar que tenia un familiar en una residència de gent gran pròxima i que per això al pis hi anirien a adormir ocupants diferents, familiars que vindrien d’ Espanya. Però ni eren familiars ni hi anaven a dormir. Eren guàrdies civils i observaven dia i nit les entrades i sortides de l’hotel.
