S’ha complert el cinquè any des de l’inici del confinament a Espanya per culpa de la pandèmia de covid, i ha tornat aquell malson a les nostres vides. Malauradament, hi ha uns dos milions de persones al nostre país que encara pateixen la malaltia, perquè tenen aquell estrany símptoma de covid persistent. En general, tot i això, aquells dies de reclusió i teletreball queden en el record i només reviuen quan veiem imatges amb les mascaretes aleshores habituals.
Hem après la lliçó? Estem més ben preparats per lluitar contra una nova pandèmia que, segons tots els experts, acabarà arribant? La consellera de Salut, Olga Pané, exposa que sí en una entrevista que publiquem avui. Ella és una doctora amb una llarga experiència en la gestió hospitalària i va viure els dramàtics dies de la covid com a gerent de l’hospital del Mar de Barcelona. Quan es té l’oportunitat de parlar amb ella, acostuma a parlar d’una manera molt clara i en aquesta entrevista explica sense embuts el problema que arrossega la Generalitat per mantenir el cost del sistema sanitari actual, que s’agreuja en tenir una població cada vegada més envellida i amb més necessitat d’atenció mèdica. El pressupost que destina la Generalitat a la sanitat ocupa una quarta part del total, i tot i així la consellera reconeix que no pot complir compromisos contrets, com, per exemple, els convenis amb els centres concertats. La factura farmacèutica també augmenta anualment.
Aquests dies que estem parlant tant de la despesa que s’ha de dedicar a la defensa, no és sobrer recordar la gran motxilla que portem a sobre en relació amb el deute sanitari. Si demà, i no cridem al mal temps, tinguéssim una nova pandèmia, tornaríem a pensar en la necessitat d’atendre i cuidar la sanitat, però avui sembla fora del focus.
L’actual model és difícilment sostenible si no es fan reformes en profunditat. Els diners no són il·limitats i anem cap a una població cada vegada més envellida. La sanitat també gasta i requereix tanta atenció mediàtica com la que ara reclama la defensa.
