Quan el 24 de febrer del 2022 Rússia va començar la invasió d’ Ucraïna, l’índex de Global Firepower –un referent internacional que avalua la capacitat militar dels països en funció de factors com els efectius, la situació financera, les capacitats o, fins i tot, l’enclavament geogràfic– situava Espanya al lloc número 23, després d’haver encadenat tres anys de tendència a la baixa. Després de l’esclat de la guerra en territori ucraïnès, que va fer que tots els socis europeus disparessin les inversions en defensa, les forces armades espanyoles han anat escalant posicions fins a situar-se en la posició 17 (de 145 països).
És un ascens que, segons fonts militars, està íntimament lligat a l’augment de capacitats i al procés de modernització a què estan sent sotmesos l’exèrcit i la indústria de defensa. Aquest rànquing col·loca Espanya al setè lloc de països de l’OTAN –després dels Estats Units, el Regne Unit, França, Turquia i Alemanya–, malgrat que actualment està a la cua entre els aliats pel que fa a despesa en defensa. Unes xifres que, segons les mateixes fonts, posen en relleu que “malgrat que ocupa el fanalet vermell, s’estan fent els deures”.
Espanya obté la sisena capacitat més gran de projecció global militar entre els 32 països de l’OTAN
L’informe xifra en 75.825 els uniformats de l’ Exèrcit de Terra, 20.840 els que vesteixen de l’Armada i 23.000 els que integren l’ Exèrcit de l’Aire i de l’ Espai. L’únic cos que obté l’etiqueta d’“excel·lent” pel que fa a personal és el de Terra. La resta s’han de conformar amb la de “bo”, segons l’índex internacional. El Govern veu marge per incrementar les plantilles, una fórmula que serviria per continuar disparant la despesa militar sense aixecar gaire polseguera entre els seus socis parlamentaris, ja que seria a partir de la creació de llocs de treball. Segons fonts ministerials, el Govern aprovarà pròximament un reial decret que suposarà l’augment d’uns 7.000 militars en el període 2025-2029, quan expira el compromís d’arribar al 2% del PIB adquirit pel president Pedro Sánchez davant l’OTAN.
Malgrat que l’ Exèrcit de Terra destaca per la seva plantilla, en la resta d’aspectes és el cos de les forces armades que surt més mal parat en l’informe, amb els seus 317 tancs, 17.626 blindats de combat i 95 vehicles d’artilleria. La falta d’un sistema de llançacoets múltiples sobre rodes porta Espanya, en aquest punt, a l’última posició dels 145 països que van proporcionar dades. Cap de les capacitats de l’ Exèrcit de Terra no aconsegueix ni tan sols la qualificació de “bo”. Una valoració que sí que aconsegueix l’ Exèrcit de l’Aire i de l’ Espai amb les seves 323 aeronaus disponibles de les 461 de què disposa en estoc. Salven els mobles els 137 caces, els 51 avions de transport o els 153 helicòpters. La falta d’avions cisterna entre les aeronaus de l’ Exèrcit de l’Aire fa que tingui menys punts en la llista internacional.
L’Armada obté unes qualificacions semblants a l’ Exèrcit d’Aire pel que fa a capacitats gràcies als seus 152 vaixells, i aconsegueixen les etiquetes de nivell “mitjà” les seves onze fragates, sis pescamines, dos submarins i el seu portaavions (quart lloc de 145 gràcies al Juan Carlos I ). Tot i això, l’índex de Global Firepower també evidencia les mancances de l’Armada, que s’emporta la qualificació de “pobre” per la seva falta de corbetes, portahelicòpters o destructors.
Davant aquest panorama, en què les forces armades avancen entre potències militars, són cada vegada més les veus que demanen de mirar més enllà del famós 2% del PIB compromès en despesa militar. Advoquen per també posar el focus en les capacitats que es posen a disposició de l’OTAN. Félix Arteaga, investigador principal del Reial Institut Elcano, assegura que seria preferible associar els increments de la despesa a indicadors que demostrin “que la inversió afegeix valor a la capacitat aliada davant Rússia”. A parer seu, Espanya està invertint bé.
Basa aquesta conclusió en l’ Índex Elcano de Presència Global, en el qual Espanya obté la sisena capacitat més gran de projecció global de l’OTAN –tenint en compte l’equipament militar i les tropes desplegades–, amb gairebé el doble de puntuació que Alemanya. “Gastar bé” està permetent a Espanya, segons Arteaga, contribuir a missions marítimes i aèries de l’ Aliança en què no poden participar la majoria de països que compleixen el 2% del PIB. En aquest rànquing les forces armades estan –molt– per sobre del Canadà, els Països Baixos, Grècia, Romania i Polònia.
