Els vídeos amb IA agiten la política espanyola

Gràcies a la intel·ligència artificial, el Nadal passat els adversaris polítics s'abraçaven en un vídeo que es va fer viral, amb el segell de United Unknown, un col·lectiu dedicat a l'activisme visual i la sàtira política que també va recrear la movida madrilenya amb polítics espanyols. I hi ha més muntatges, amb els mateixos protagonistes en un ball de Halloween o com personatges de Marvel, sempre amb un toc d'humor i sense voluntat d'enganyar, és evident que són bromes creades amb les eines de la IA generativa.

Tot i això, no sempre es busca un somriure ni es mostra el truc amb claredat. La intel·ligència artificial s'utilitza des de fa anys amb finalitats polítiques per promoure desinformació i discursos d'odi i interferir en processos electorals, i no tots els països es defensen amb la mateixa eficàcia.

A la Unió Europea, la Comissió i el Parlament van tirar endavant a l'estiu del 2024 un reglament sobre intel·ligència artificial que, entre altres mesures, prohibeix la manipulació i l'engany amb aquests sistemes, imposa més control de la IA generativa que crea textos, imatges, sons o vídeos i fixa requisits de transparència per a les autoritats públiques que utilitzin sistemes d'IA d'alt risc, per exemple els destinats a influir en els votants a les campanyes polítiques.

Ibán García del Blanco, coredactor de la llei europea d'IA 

"En matèria d'IA, la Unió Europea preveu sancions proporcionals a la qualitat de l'actor i el mal que produeix”

“Abans de comercialitzar un sistema d'intel·ligència artificial la llei obliga a fer una anàlisi de riscos per enfrontar el possible impacte en drets fonamentals i a fixar el procediment per actuar davant un mal ús”, explica Ibán García del Blanco, eurodiputat socialista en la passada legislatura i membre de la ponència que va redactar la normativa. García del Blanco, avui director internacional de la consultora Lasker, afegeix que les obligacions de la IA no són només per als comercialitzadors sinó també per als usuaris, per exemple el partit que encarrega un vídeo.

El reglament és d'aplicació directa en els Veintisiete i està en vigor des del 2 de febrer. A partir del 2 d'agost es podrà imposar sancions –proporcionals a la qualitat de l'actor i del mal que produeix– que van de 500.000 euros a 35 milions o de l'1% al 7% del volum de negoci d'una empresa. Aquesta setmana, el Govern espanyol va aprovar un avantprojecte de llei que se centra en la IA generativa i desenvolupa el capítol dels sandbox, espais de prova controlats que ha de crear cada Estat perquè les empreses que desenvolupen IA provin les aplicacions abans de llançar-les.

Xavier Peytibí, consultor de comunicació política en Ideograma

“Perquè funcioni un vídeo generat amb IA es requereix humor, no massa ideologia, novetat i 31 segons”

En la presentació, el Govern va posar també l'accent en l'obligació europea que els productes creats amb IA generativa s'etiquetin com a tal. Hi haurà sancions si no es fa, es va recordar. L'avís anava per un vídeo del PP que va ser notícia per crear un conflicte diplomàtic amb la República Dominicana. El muntatge parodiava La illa de les temptacions per denunciar la corrupció en el PSOE i treia al president Pedro Sánchez amb el tors nu, sense advertir que estava fet amb IA.

El PP va fer també un altre vídeo amb IA amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras banyant-se en or en un jacuzzi per criticar el quitament de deute autonòmic, com si només beneficiés Catalunya. “Cal prendre les coses amb una mica d'humor”, demanava divendres el responsable d'economia del PP, Juan Bravo, en un col·loqui a Barcelona. Uns dies abans, un altre vídeo amb IA, amb autoria de l'esquerra, treia Alberto Núñez Feijóo en un narcoyate, en al·lusió a una antiga fotografia d'ell amb el narco gallec Marcial Dorado.

“Veurem més vídeos d'aquest estil perquè la IA cada dia és millor i és barata, encara que això no implica que funcioni o que sigui més o menys atractiu o ètic”, indica Xavier Peytibí, consultor de comunicació política en Ideograma. No hi ha una fórmula perquè un vídeo polític circuli a la xarxa i es reenviï de mòbil a mòbil, però Peytibí recomana “que tingui un component d'humor, que sigui innovador, no massa ideològic i que no superi els 31 segons, i molt important, que puguis moure'l entre els teus activistes i aquests el difonguin perquè arribi més enllà dels que ja et voten”.

Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic

“Amb els recursos de la IA més gent podrà traspassar la línia vermella de la manipulació social”

I si l'humor ajuda a viralitzar un contingut, altres emocions poden causar aquell efecte. La por és una eina clàssica de propaganda i és un recurs habitual de l'extrema dreta, que fa temps que utilitza la IA per crear continguts. La setmana passada, un muntatge de Vox mostrava a unes dones amb burca i el missatge “Feliç 8-M del 2030”.

“La manipulació social està dalt de la piràmide de riscos de la llei europea d'IA i amb aquestes eines és fàcil entrar en terreny perillós, més gent pot creuar línies vermelles”, adverteix l'enginyer informàtic i professor de comunicació audiovisual a la UPF Josep Maria Ganyet. “I encara que el producte no sigui perfecte fa efecte –detalla–, encara que sàpigues que és fals, quan has vist alguna cosa el missatge t'ha arribat i això ho fan molt bé els youtubers de la fachosfera, que fan continguts amb una mica d'humor, amb música, i entra bé”.

La política espanyola és a permanent campanya, però a l'octubre entra en vigor un reglament europeu sobre publicitat política l'element principal de la qual és identificar el contingut electoral. Llançar publicitat negativa de l'adversari constantment encara que sigui de manera indirecta es considerarà campanya. “Encara que no es demani el vot de forma explícita és publicitat política i se li dona el tractament de la regulació electoral”, avisa Ibán García del Blanco. Los partits van a haver de llegir-se bé tota la normativa abans d'emetre segons quins continguts.