Mark Carney va prendre possessió ahir a Ottawa com a primer ministre del Canadà i va posar fi oficialment al període de Justin Trudeau, que ha ocupat el càrrec gairebé deu anys. Aquest procés té lloc entre greus turbulències amb el poderós veí del sud i fins ara principal aliat polític i comercial, com també davant la incertesa de si el nou mandatari avançarà les eleccions previstes per a l’octubre, cosa que va deixar en l’aire.
El president dels Estats Units, Donald Trump, no només ha obert una guerra aranzelària. No, la seva retòrica ha estat un insult continu cap als veïns, denegant fins i tot el sentit de la seva existència, de la seva sobirania i prometent imposar tota mena de gravàmens perquè el Canadà es converteixi en l’estat 51 dels Estats Units. Ha reiterat que, com a país li falta valor, si bé no cessa en la intenció d’incorporar-lo als EUA.
Alguna cosa canvia: el nou mandatari anirà a París i Londres abans de desplaçar-se als EUA, encara sense data
El que va començar semblant una broma s’ha convertit en
una obsessió per a Trump i un atac als canadencs, entre els quals ha reflotat poderosament el sentiment nacionalista i ha fet que Carney afirmi que aquesta és la qüestió més greu en generacions.
“Aquesta és una època de grans conseqüències per al Canadà”, va afirmar a la primera roda de premsa després de jurar el càrrec.
“És una bogeria”, va indicar quan li van recordar la cançó de Trump que el seu país ha de ser l’estat 51. “Mai de la vida no serem part dels Estats Units, de cap manera. Som fonamentalment un país diferent i esperem respecte de Trump i els Estats Units”, van dir.
Que els temps no són normals ho demostra l’agenda de Carney. En general, la primera visita que rendia el primer ministre era al veí del sud, però aquest periple inaugural serà dilluns i la destinació és Europa, París i Londres, per “mantenir converses d’urgència” sobre aranzels i comerç, tal com va confirmar.
Carney va reconèixer que encara no té plans de reunir-se amb Trump. “Això tindrà lloc en el moment oportú”, va replicar. Va aclarir que el president dels Estats Units ha d’entendre la importància que el seu país posa en les ocupacions i treballadors canadencs, però va aclarir que poden tenir punts de connexió per compartir experiències comunes en el passat als negocis privats, concretament a l’immobiliari.
No s’entreveu un canvi rellevant respecte a la línia traçada per Trudeau. Es va parlar d’un govern de continuïtat però amb un gabinet de 24 membres davant els 37 anteriors. “La negativitat no guanya guerres comercials”, va replicar Carney parlant del seu equip. Tot i ser gairebé una còpia del previ, va defensar que manté els elements més experimentats, factor clau per afrontar “una crisi de guerra comercial”.
El líder conservador, Pierre Poilievre, no va desaprofitar els nomenaments per remarcar que és, una i altra vegada, l’herència de “l’impopular” ex primer ministre.
Al nou mandatari, que diumenge en farà 60, li falta experiència governamental. El seu perfil és tècnic i els analistes consideren que es tracta d’una demostració de disfuncionalitat democràtica, ja que ha estat elegit pel seu partit, el Liberal, sense haver-se presentat a unes eleccions.
“No és legítim fins que no sigui ratificat a les urnes”, va assenyalar Diane Francis, escriptora i periodista, sobre Carney, que va ser president de dos bancs centrals, el del Canadà i el de l’ Anglaterra, després d’haver treballat a Goldman Sachs.
A la BBC, Francis i altres veus van reclamar que convoquin eleccions ara mateix, sense esperar fins a l’octubre, la data marcada, però Carney no en va aclarir res. Només va comentar que seran abans de novembre i va esquivar pronunciar-se sobre si serà candidat o no.
