Goebbels, Trump i la modista de Sabadell

Últims dies per contemplar a Sabadell el quadre que Goebbels no va poder comprar. Perquè no l’hi van voler vendre.

La tela – La modista – no és petita: fa 148 x 115 centímetres. Va ser pintada pel sabadellenc Antoni Vila Arrufat el 1938, en plena Guerra Civil, al seu estudi de Sant Sebastià de Montmajor.

Què va veure Goebbels en el quadre? Veuria l’amant txeca que va perdre, l’actriu Lída Baarová?

Al pintor li passava sempre el mateix: a les obres que més apreciava, com aquesta, els sorgia immediatament un comprador, quasi sempre un fabricant tèxtil de Sabadell, i La modista va ser adquirida per la família Enrich.

L’oli va agradar a Espanya i va triomfar a Alemanya: el març del 1942 va participar en l’ Exposició d’ Art Contemporani Espanyol organitzada a Berlín, i diverses revistes alemanyes el van reproduir. Die Dame va imprimir el quadre en portada a color (considerada la millor del món del seu gènere, aquesta revista desapareixeria aviat: bombardejaven Berlín i, amb la ciutat, esclatava la seva moda).

És interessant el lloc on es va fer l’exposició, el Kronprinzenpalais, la residència reial prussiana a Unter den Linden. Convertit en museu després de la Primera Guerra Mundial, en només set anys va passar de ser model per a la creació del MoMA de Nova York a ser el museu de tot Alemanya que més obres d’art va enviar a la perversa exposició d’ art degenerat de Múnic.

El ministre del Tercer Reich per a la Il·lustració Pública i Propaganda va visitar l’exhibició espanyola i va clavar la mirada a la tela. Nosaltres, com va fer Goebbels, podem clavar ara la nostra mirada en aquesta pintura i reflexionar sobre l’art i el poder.

La modista s’exposa en la segona mostra de l’esplèndid cicle Sabadell es posa de moda , un projecte de la Fundació Antoni de Montpalau comissariat per Josep Casamartina i impulsat per l’Ajuntament. Després d’una primera mirada –del tot pionera– a les fàbriques tèxtils a través del teixit per a l’alta costura, el cicle continua amb la confecció: de les modistes i sastres a l’expansió del prêt-à-porter [ Espai Cultura Caixa Sabadell, fins al 30 de març].

Goebbels va clavar la mirada a l’oli i s’hi va encapritxar. Tant, que el govern espanyol va intentar comprar-lo per
regalar-l’hi. Es va crear una situació
molt delicada, perquè el quadre ja estava venut, a Sabadell, i el propietari no va
voler vendre’l. Actitud que –amb els
nazis rapinyant art a gust per tot Europa– té el seu mèrit. Desconeixem
els detalls de com van demanar a la família Enrich que vengués el quadre, però
–salvant les distàncies– la cosa devia
tenir un puntet de l’actual desig trumpista per comprar Grenlàndia sencera.

“L’ambaixador danès em va dir que Grenlàndia no està en venda i jo li vaig respondre que tot està en venda”, explica el senador republicà Ted Cruz.

“Estem preparats per INVERTIR BILIONS DE DÒLARS per crear nous llocs de treball i FER -VOS RICS”, va escriure fa uns dies Trump als grenlandesos per la xarxa X.

“No, gràcies. No volem que Amèrica s’enriqueixi a canvi de la nostra bonica natura. No volem ser rics”, li va contestar un grenlandès anomenat Orla Joelsen.

Trump veu en Grenlàndia glaceres de calés. Què va veure Goebbels en La modista ?, em pregunto observant la tela ben il·luminada a l’exposició de Sabadell. Estic temptat de demanar que redueixin la llum de la sala per veure’l com el va veure el ministre de Propaganda: una mica en penombra. “Només s’ha sentit una queixa: la llum –va escriure el corresponsal de La Vanguardia a Berlín–. No s’ha pogut tenir cura de la il·luminació”, i el cel gris del març berlinès no ajudava.

Què veia Goebbels en l’oli, més enllà de la bellesa? I si hi veia la seva antiga amant txeca, l’actriu Lída Baarová, que Hitler va expulsar d’ Alemanya?

Obro Viquipèdia al mòbil per veure la imatge de l’amant i descobreixo que té una retirada a la clienta pintada a la tela. Ell l’estimava tant que va arribar a demanar al Führer permís per divorciar-se de la seva dona ària –Marga– i que el nomenés ambaixador al Japó per anar-se’n ben lluny amb l’eslava Lída.

Hitler va dir a Goebbels que ni parlar-ne, i ja se sap: com més t’arrenquen un amor, més se’t clava endins. Fins que –qui sap– intueixes el seu rostre en una tela catalana exposada a Berlín el mateix dia –bucles i més bucles– en què l’exèrcit del Reich rebutja “atacs enemics a Crimea i a Donetsk”.

Tot transmuta, tot es transfigura.

Goebbels es va suïcidar amb la seva
dona al búnquer de la cancelleria després d’obligar els seus sis fills a prendre cianur.

La seva amant txeca va morir l’any 2000 després d’esquivar la condemna a mort dictada per la Txecoslovàquia lliure i després d’una llarga carrera com a actriu que inclou pel·lícules espanyoles amb Fernando Fernán Gómez.

El Kronprinzenpalais va ser destruït a la guerra i reconstruït amb el país partit en dos, i va ser aquí on el 1990 s’acabaria firmant el tractat de Reunificació d’ Alemanya.

Tot es transfigura, però La modista continua a casa de la família de Sabadell que no la va voler vendre.

[P .D. Aquest Cabaret abaixarà el teló un parell de mesos per l’entrada en escena d’una cosa que no té preu: la vida.]