En aquest context de gran incertesa geopolítica i econòmica, el Banc Central Europeu (BCE) no pot garantir que la inflació es mantindrà sempre en el 2%. Ho va afirmar ahir la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en un discurs en la 25a edició del congrés “ The ECB and its watchers” a Frankfurt.
Cal recordar que el mandat del banc és l’estabilitat dels preus, amb l’objectiu del 2% com a valor de referència. La francesa ahir va reconèixer d’alguna manera que, malgrat que l’objectiu no canvia, en aquests moments és difícil d’aconseguir.
La fragmentació comercial i el rearmament són potencialment factors inflacionistes
Perquè les circumstàncies els últims mesos han canviat. Una admissió de debilitat (o de realisme) que és poc habitual en el llenguatge dels bancs centrals, per a qui la paraula impossible sovint s’ha canviat per expressions com ara “farem el que sigui calgui” (Draghi dixit).
Què volia dir exactament Lagarde? “Les certeses establertes de l’ordre internacional han estat trastocades. Algunes aliances s’han tornat tenses, mentre que d’altres s’han estret. Hem vist decisions polítiques que haurien estat impensables fa tot just uns quants mesos”, va resumir l’exministra francesa citant el seu compatriota, el poeta Paul Valéry: “El futur ja no és el que era”. “El nivell d’incertesa a què ens enfrontem és excepcionalment alt. I els indicadors de risc geopolític estan en nivells que no s’han vist des de la guerra freda”.
En quina mesura aquesta situació ha trastocat la manera de gestionar la política monetària? Ella mateixa ho va contestar durant la intervenció.
“En la dècada anterior, ens vam enfrontar a una sèrie de forces estructurals i cícliques que van ser gairebé uniformement desinflacionistes”. Per exemple, la innovació tecnològica o la demografia. Però ja no és així. “Mentre encara hi ha factors estructurals, com ara l’envelliment i la digitalització, que probablement seran desinflacionistes, sorgeixen nous xocs bilaterals, principalment vinculats al comerç i la defensa, com també al canvi climàtic, que poden amplificar o contrarestar les forces existents”, va explicar.
Per Lagarde, “ara observem canvis notables en els factors que impulsen la inflació. Un model desenvolupat al BCE suggereix que la inflació es comporta visiblement no lineal: reacciona desproporcionadament més intensa a les grans pertorbacions”.
“Crec que Christine Lagarde s’està curant en salut amb aquestes declaracions. Llança un avís als navegants. No queda gaire clar en aquests moments que la inflació pugui convergir cap al 2%, tal com indiquen les previsions oficials del BCE. Els serveis i els salaris continuen creixent i ara les despeses en defensa anunciades poden causar un xoc de demanda”, opina el professor d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver.
El BCE podrà complir una missió que ha tornat, com a les pel·lícules... “impossible”?
