Va recuperar la pilota amb una anticipació elèctrica. Va arrencar a córrer exhibint els dots d’atleta, la que en realitat va ser la seva primera vocació. Va deixar la defensa del Benfica perseguint-lo com si fos una ombra. I ningú no el va atrapar. Va aixecar el cap, va veure Raphinha, sempre atent a la frontal de l’àrea, i li va passar la pilota. El davanter brasiler no va desaprofitar l’ocasió i va culminar l’acció amb un molt bon gol.“ És possible que passi pel millor moment i que hagi estat el meu millor partit”, reconeixia Alejandro Balde. Només té 21 anys. Tretze de blaugrana.
Els qui el coneixen des que va arribar el defineixen com un dels alumnes més avantatjats de la Masia. Perquè la història de Balde consisteix a anar fent caure murs. Sempre un pas davant de la resta. Prova d’això és que, malgrat ser de la generació del 2003, quan era cadet ja va disputar partits amb el Juvenil A. El pas per la Masia va ser molt important per aprendre també els valors de l’esforç que tant li estan servint. En alguna ocasió, quan era infantil, van haver de renyar-lo. “Era tan bo que anava sobrat i no s’esforçava als entrenaments”, expliquen des de la Masia. Fins i tot el van deixar fora de la llista per jugar el partit més important per a qualsevol jugador del planter: el derbi d’infantils contra l’Espanyol. No va tornar a relaxar-se.
El lateral esquerrà, gran amic de Lamine Yamal, també és un suport per a Ansu Fati i Iñaki Peña
Gràcies a aquests valors, el futbolista del planter, que el curs passat va renovar fins al 2028 amb una clàusula de 1.000 milions d’euros, és avui titular indiscutible per la banda esquerra. Un aliat excepcional per als davanters perquè, gràcies a la seva visió, els seus regatejos i la seva velocitat, ha repartit fins a set assistències. A més, va marcar un gol a la final de la Supercopa d’ Espanya contra el Reial Madrid. “El secret és que ara els entrenaments no tenen tanta càrrega física. Són més lleugers”, explica el seu entorn.
Però marcar no és el que li demana Hansi Flick. El tècnic alemany vol que Balde sigui un punyal per la banda esquerra. Que corri, que dribli. Que deixi el rival sense aire. I que assisteixi. En definitiva, que sigui el seu Alphonso Davies del Bayern, el malson del barcelonisme en el 2-8 de Lisboa. Aquella campanya de Davies va ser la més prolífica amb 9 assistències. Tot això l’hi va traslladar el mateix Flick a Balde al mes de juny, quan va aterrar a la ciutat esportiva per planificar la temporada. En aquell temps, Balde estava treballant per recuperar-se d’una lesió al tendó del bíceps femoral de la cama dreta que el va obligar a passar pel quiròfan. “No és fàcil recuperar el teu millor nivell. No tots som Pedri o Lamine Yamal, que neixen amb un talent increïble”, raonava el lateral. Fora del terreny de joc, Balde està especialment pendent d’amics com Ansu Fati o Iñaki Peña, que passen pel pitjor moment. Agraeix tenir competència com la de Gerard Martín i adora ballar amb Lamine Yamal quan l’extrem marca gols. “És una coreografia assajada de dos nanos a qui la samarreta no els pesa en absolut”, expliquen des de l’entorn del lateral. Un entorn molt sa i familiar que han fet molta teràpia amb Balde per recordar-li que el més important és que amb 21 anys està gaudint al Barça. Quan toca, també es converteix en un líder. Com quan va alçar la veu després dels insults racistes que va rebre a Getafe. “Però ho fa per sumar, no per ser protagonista”, insisteix el seu entorn, diferenciant-lo sempre de Vinícius. Tots coincideixen que, com que és un lateral, els focus no li estan tant a sobre. Això sí: esperen que Luis de la Fuente torni a convocar-lo amb la selecció espanyola.
