Quan el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, admet que podem entrar en un “període de transició” o quan el secretari del Tresor, Scott Bessent, alerta que l’economia nord-americana s’ha de “desintoxicar”, aleshores més d’un inversor comença a sospitar que, més enllà de les paraules, sí que s’acosta algun núvol a l’horitzó.
I si a sobre la Xina va fer ahir efectius els aranzels al pollastre, el cotó o el blat de moro procedents dels EUA, s’entén més bé la caiguda borsària que ahir va sacsejar primer Europa i després el cor financer de Wall Street.
“És una barreja de coses. Quan els inversors veuen que els mercats baixen, comencen a témer pel consum, i aleshores té lloc una profecia autocomplerta”, explica Xavier Brun, director de renda variable a Trea Asset Management. De fet, el Dow Jones acumulava ahir a mitja tarda una retallada de gairebé 1.000 punts, més del 2%. L’índex més representatiu, l’S&P500, ja cotitzava en mínims de cinc mesos. A Europa, al matí tampoc no havia anat bé el primer dia de la setmana, amb caigudes generalitzades a les places europees.
Respecte a Tesla, es va passar el dia instal·lat en el vermell: la firma automobilística d’ Elon Musk va viure ahir un malson al parquet borsari, amb pèrdues que vorejaven el 14% a mitja sessió. No sembla que siguem davant una davallada ocasional. Des de l’elecció de Donald Trump al novembre, la seva capitalització borsària s’ha reduït a la meitat. Els analistes que apostaven per la possibilitat que l’empresa de cotxes elèctrics es beneficiaria de les connexions entre el fundador i el president republicà s’estan emportant una decepció. Entre l’alentiment del consum a la Xina, l’augment de la competència i un possible boicot a Europa, l’empresa està descarrilant.
Una rotació tècnica de les carteres penalitza els valors de la IA, que fins ara s’havien disparat
A partir d’aquí, el contagi a la resta de les tecnològiques va ser immediat. El Nasdaq va cedir més d’un 4% i va tornar als nivells de fa sis mesos. “També n’hi ha que comencen a dubtar que la IA sigui capaç de generar tants beneficis durant tants anys”, observa Brun. “Els inversors ja no persegueixen el creixement de manera cega, sinó que es reposicionen activament en resposta a una conjuntura macroeconòmica més ombrívola. El senyal més revelador d’aquesta transició? Una forta rotació sectorial. Les tecnològiques que fins ara han estat dominants –Apple, Microsoft, Nvidia, Amazon i Tesla– estan sota pressió, a mesura que els inversors s’aboquen a sectors a prova de recessió, com ara l’atenció mèdica i els béns de consum bàsics. No es tracta només d’una crisi, sinó també d’un reposicionament estructural, ja que els mercats tenen en compte la incertesa política i el fràgil sentiment del consumidor. La por? Una possible desacceleració dels guanys als sectors més congestionats dels últims dos anys”, assenyalaven els analistes de Mirabaud en una nota.
Per una economia com la nord-americana, que l’últim trimestre creixia un 2,3% i amb l’atur amb prou feines en el 4%, parlar de por que hi hagi una recessió potser és excessiu. L’Oncle Sam encara té bona salut. Però més d’un es pren seriosament els vaticinis negatius.
Fins i tot una vaca sagrada de la inversió com Warren Buffett els últims mesos s’ha desprès de diverses accions i ara com ara està establert en una caixa de 330.000 milions de dòlars. N’hi ha que creuen que el llegendari oracle d’ Omaha s’espera una davallada o que, en tot cas, per ell el valor de les accions en relació amb el valor de l’economia nord-americana ja és massa alt (és l’anomenat indicador de Buffett).
“Donald Trump tampoc no vol córrer el risc que la borsa caigui gaire, perquè molts nord-americans inverteixen en accions”, recordava Víctor Alvargonzález, de Nextep Finance. Això explicaria els vaivens erràtics del president amb els aranzels (amb la parcial marxa enrere en el cas del Canadà i Mèxic), per no fer enfadar gaire Wall Street. Però aquesta volatilitat causa incertesa i els inversors ahir tenien ganes de vendre. “El problema és que la reducció d’impostos i la desregulació que va prometre Trump encara no s’han concretat”, assenyala Brun.
El mercat comença a dubtar que la política econòmica de Trump produeixi una nova “edat d’or”
També hi ha una altra teoria més retorçada, com explicava l’assagista econòmic Federico Fubini, segons la qual a Donald Trump no li aniria tampoc malament una lleu contracció econòmica, ja que això autoritzaria la Reserva Federal a abaixar els tipus d’interès. I abaixar el preu del diner a una economia amb un dèficit superior al 6% i amb un deute públic que viatja en el 120% del PIB és un bon impuls. Però només Donald Trump sap què li passa pel cap. O potser ni tan sols ell ho sap.
