És dijous al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. Hi ha mercat ambulant dels encants. “Tot barat, tot barat!”, crida un venedor envoltat de camises i calçotets. Al costat del mercat es percep vitalitat, el tràfec de persones és incessant. El perfil és variat, amb procedències i edats diferents. Però la majoria dels veïns de la barriada tenen una cosa en comú: viuen en pisos antics. I si bé els serveis bàsics i els equipaments, que al principi eren inexistents, van arribar majoritàriament ja fa molts anys, els blocs demanen urgentment una transformació. Una cosa són les obres que cadascú faci a casa seva. Una altra les zones comunes, les façanes, els balcons i els ascensors, si és que n’hi ha. Un pla pretén posar fi a aquesta situació: es preveu rehabilitar 49 edificis on hi ha 1.113 habitatges abans que s’acabi l’any que ve. Les obres ja han arrencat en catorze.
“Després d’aquests 49, la intenció és arribar a 150 edificis”, assegura Daniel Broto, director d’ Habitatge i Territori de Procornellà, empresa pública de la localitat. De moment, la inversió ascendeix a 32,5 milions d’euros costejats pels mateixos veïns amb una abundant ajuda provinent dels fons europeus Next Generation, que en alguns casos arriba a pagar fins al 65% de la intervenció. Com que l’ajuda de Brussel·les, vinculada a l’eficiència energètica, té un límit de 14.500 euros per habitatge, “la mitjana es queda una mica per sobre del 50%”, explica Broto. El Consorci Metropolità de l’Habitatge és l’encarregat de vehicular aquesta complexa rehabilitació extensiva.
“És una actuació molt ambiciosa que afecta la vida quotidiana de la gent”, diu l’alcalde, Antonio Balmón
Quan es va planificar l’actuació, Sant Ildefons es va dividir en diversos sectors. Les obres que ja han començat afecten els edificis més antics, que no són els més alts. Tenen planta baixa més cinc altures. Julio Tebar és el president de la comunitat del número 4 del carrer Àlber, un dels blocs més vetustos de Sant Ildefons, alçat el 1958 durant el desarrollisme franquista. “Això és magnífic per al barri, parlem d’habitatges obsolets, que es van fer de qualsevol manera”, opina.
Al seu bloc ja han començat les feines, en aquest cas consistents en la conservació i eficiència energètica de l’immoble, la instal·lació d’un balcó i l’adequació de l’ascensor, que ara fa aturada entre planta i planta i obliga a pujar o baixar uns quants esglaons. Per aquest motiu, es necessita renovar completament tota l’escala. Broto explica que el cost de les obres d’aquest tipus d’adequació requereix una inversió d’uns 750.000 euros depenent de la comunitat. Les quotes mensuals que han de pagar els veïns pugen a “entre 75 i 85 euros”. “S’han donat préstecs sense interès a 15 o 17 anys”, afegeix.
Aquest és el tipus d’intervenció més ambiciosa, però les comunitats han pogut escollir entre diverses opcions. També poden optar per només millorar la conservació i l’eficiència energètica, que té un cost aproximat de 450.000 euros i se salda amb entre 25 i 30 euros mensuals per pis. La tercera opció és optar només per l’ascensor o pel balcó, a més de l’eficiència energètica i la conservació. Costa uns 650.000 euros i els veïns pagaran, aproximadament, entre 45 i 60 euros al mes.
Les circumstàncies de cada edifici són particulars. Hi ha edificis que ja tenen ascensor, d’altres que no, com també passa amb els balcons. Cada un té les seves necessitats: 29 de les 49 comunitats de l’inici d’aquest pla han apostat per la remodelació més profunda; quatre per la rehabilitació bàsica més el balcó; onze per la rehabilitació bàsica més l’ascensor, i cinc per la rehabilitació bàsica. “Totes les comunitats seran com a mínim un 45% més eficients energèticament. També passaran la inspecció tècnica d’edificis”, afirma Broto.
“Aquestes obres són necessàries per a les persones grans i la gent jove”, reprèn Julio Tebar. El president de la comunitat del carrer Àlber ha viscut tota la vida al barri després d’arribar de petit amb la seva família procedent de Jaén al tren conegut com el borreguero . Va ser als seixanta, quan Sant Ildefons va créixer en població exponencialment acollint immigració d’altres llocs d’ Espanya que buscava una vida millor. Des de fa temps, també acull persones d’altres països. El 1962, quan tenia dos anys, va arribar al barri l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. “És una actuació molt ambiciosa, que afecta la vida quotidiana de la gent”, considera.
L’alcalde recorda que a Sant Ildefons ja s’han fet altres intervencions profundes en rehabilitació a partir de la llei de barris del govern tripartit i durant l’alcaldia de José Montilla, quan ja es van instal·lar alguns ascensors. “Totes van ser importants en el seu moment, però cada vegada és més complex perquè cal actuar dins de les comunitats”, apunta Balmón. Assumeix que a la barriada el “parc d’habitatges està envellit i s’ha d’adequar a les condicions actuals”.
Balmón té al cap aquest projecte des de fa molt de temps: “Feia tres anys que era alcalde quan el 2007 es va fer un estudi que ja analitzava la necessitat del que estem fent ara. Les idees cal perseguir-les”, explica. En aquest sentit, el paper del Consorci Metropolità de l’Habitatge i els fons europeus Next Generation ha estat clau. “Les persones humils hi han de poder accedir”, sentencia.
Les converses per explicar el pla a les comunitats de veïns van arrencar l’any 2021. “A la nostra escala ens vam posar d’acord fàcilment”, recorda Tebar. “No en tots els casos va ser així”, intervé Broto.
El veí que veurà remodelat el seu edifici es mostra “content” de l’actuació però reconeix “que unes obres són unes obres”, amb referència a les molèsties. En el cas de la renovació integral de les escales, els veïns estaran sense poder entrar o sortir de casa unes hores al dia. Per exemple, en un altre edifici que ja ha fet aquesta actuació, es va començar amb tres dies setmanals sense escales de 8 h a 20 h i després la limitació es va reduir a les 18 hores. Així durant gairebé un mes. Cada bloc té la seva pròpia casuística en el principal destorb de l’actuació de rehabilitació. Sobre el paper, la molèstia a la resta de comunitats serà menor.
I per si fos poca cosa, tot aquest tràfec d’obres també implica actuacions a la via pública. Per rehabilitar els vells blocs, en alguns casos cal moure serveis bàsics com l’aigua, entre d’altres. En aquest context, l’Ajuntament també aprofitarà per renovar elements com per exemple voreres i parterres dels carrers.
