Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat amb el compromís de portar la “normalització política, social, econòmica i institucional” a Catalunya. La fragilitat parlamentària del seu Govern i el fet que els seus socis no li deixin avançar com voldria –no ha pogut tirar endavant els pressupostos– no és obstacle per comunicar allà on va que estem en una nova normalitat.
El Govern ha recuperat la veu davant els principals fòrums empresarials, institucionals –són habituals les fotos d’ Illa i el Rei– i internacionals de què Catalunya s’havia esborrat. El 20 de març oferirà una conferència a Madrid, al Círculo de Bellas Artes, sota el títol: “Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida”. Un missatge adreçat als poders empresarials de la capital espanyola per dir-los que Catalunya és de confiança però que té el seu singular model polític.
La tornada de la Fundació La Caixa i de Criteria –abans havia tornat Banc Sabadell– és fruit d’aquesta política dirigida a donar estabilitat i a recuperar una solidesa jurídica que es va perdre el 2017. Evidencien que el procés ha quedat enrere i que aquesta és una realitat que ni els partits independentistes s’atreveixen a discutir després de perdre la majoria al Parlament. Una altra cosa és que reconeguin que Catalunya estigui en una situació de normalitat.
El PP comparteix les tesis dels partits independentistes sobre la situació de la política catalana
L’independentisme català s’inquieta cada vegada que algú insisteix en el discurs de la normalització. I el mateix passa al Partit Popular. Els partits que governaven a Espanya i a Catalunya durant el procés menyspreen el missatge dels socialistes sobre l’estabilitat política. En això, comparteixen clarament el mateix relat.
Així es va posar de manifest aquesta setmana durant una trobada d’Alberto Núñez Feijóo amb empresaris catalans en què el líder del PP va desdenyar les aspiracions d’un finançament singular per a Catalunya, es va mostrar poc sensible amb els problemes de Rodalies o el corredor mediterrani i va rebutjar de totes totes la condonació del deute que han pactat el PSC i ERC. Una posició que va generar cert estupor entre els empresaris que esperaven un discurs potser més empàtic i proper.
Pels populars, la “ suposada normalització és una farsa”. Consideren que “ERC i Junts han traslladat temporalment el procés al Congrés dels Diputats perquè torni ben aviat a Catalunya una vegada hagin desmantellat definitivament l’ Estat a Catalunya”. Al PP afirmen que, si Illa arriba a pactes amb ERC i Junts, és perquè el PSC abraça les tesis independentistes. Obliden, així, els acostaments interessats que mantenen els populars amb els postconvergents al Congrés amb què volen debilitar la majoria de Pedro Sánchez.
El cert és que la nova situació política a Catalunya ha obligat els partits independentistes a iniciar un canvi de rumb cap a estratègies possibilistes i dirigides a ampliar l’autogovern de Catalunya. Aquestes dues últimes setmanes hi ha hagut resultats com poden ser els acords sobre Rodalies, la condonació del deute o el pacte d’immigració. Pactes que el PSOE emmarca en el procés de nova estabilitat.
ERC i Junts treuen partit de la “normalització” a Catalunya i de la debilitat parlamentària de Sánchez per esprémer la influència que li donen els seus diputats al Congrés. L’aliança amb els socialistes els dona la possibilitat d’exercir un rol determinant i ser un actiu tant en la política espanyola com en la catalana.
A ERC, ho defineixen com a “ fer país” o “ pujolejar”, amb referència a la política de pactes que practicava Jordi Pujol a Madrid, que es basava a obtenir noves competències i traspassos per a l’autogovern català, encara que ells ho facin ara des de l’oposició i després d’haver perdut el govern de la Generalitat. Amb tot, difereixen del discurs de l’estabilitat política, afirmen que el conflicte polític a Catalunya està lluny de resoldre’s i els jutges no han aplicat l’amnistia. Pels republicans, la normalitat de què parlen els socialistes és una operació de màrqueting. Defineixen la situació actual de l’independentisme d’impàs i confien que abandoni la corba descendent per tornar a pujar.
ERC i Junts treuen partit de l’estabilitat a Catalunya amb els acords amb el PSOE
Junts també es reposiciona al nou tauler polític i ha aprofitat la seva relació amb el PSOE per entrar en organismes com ara Aena i Enagás amb Ramon Tremosa i Elena Massot. Però, malgrat recobrar l’activitat al bussiness friendly –les visites d’empresaris a Brussel·les per veure Carles Puigdemont són constants– a JxCat és on més irriten les referències a la normalització. Recorden que el Govern central ha reconegut el conflicte polític a Catalunya i es fan reunions a Suïssa arbitrades per un mediador internacional per buscar una sortida. A Junts consideren que sense amnistia, i mentre no es resolgui la situació de l’expresident Puigdemont, és impossible parlar d’estabilitat política a Catalunya. “Aquesta és la normalitat del Govern de tots”, deia aquesta setmana a X Puigdemont amb ironia per carregar contra Illa pels problemes de Rodalies.
Aquesta nova normalitat a Catalunya, o etapa sense sorolls ni estridències, obliga els partits, ja siguin independentistes o no, a ressituar-se políticament i a adoptar altres estratègies, encara que a alguns els costi deixar el passat enrere i continuïn massa pendents del retrovisor.
