La indústria militar espanyola es veu capacitada per canalitzar el torrent de milions que s’acosta a aquest sector que dona feina a uns 70.000 treballadors arreu del país. Les forces armades, immerses en un procés de modernització sense precedents, han fet la seva particular llista d’anar a comprar, que, ara com ara, es concreta en mig centenar de projectes armamentístics en marxa que sumen més de 50.000 milions d’euros, segons un càlcul del recent informe Spain defence and security industry.
Malgrat que els últims anys hi ha hagut damunt la taula continuar recorrent, en gran part, a països no europeus –sobretot els Estats Units– per a la posada a punt dels tres exèrcits, el nou tauler geopolític obligarà Espanya a donar prioritat al mercat interior, un moviment que, a més, generarà confiança a la resta d’estats. Indra, Navantia, Escrivà i Urovesa són empreses que es freguen les mans pels desemborsaments de diners públics que s’anuncien.
Lee tambiénL’Executiu explora vies per aconseguir l’objectiu d’elevar la despesa militar
Més enllà de dos elements que es repeteixen des de fa anys a la llista de prioritats: augmentar el nombre d’efectius de les forces armades –uns 120.000 en actiu– i el seu sou –ara el Govern central prepara un decret per a una pujada de 200 euros–, la cúpula militar espera que els pròxims pressupostos generals de l’ Estat incloguin un augment important al capítol d’inversions que donarà cobertura als programes de modernització que són finançats abans pel Ministeri d’Indústria.
Aquí és on se situen projectes que ja estan en marxa, com ara els dels blindats VAC i VCR 8x8, amb assignacions de més de 2.000 milions d’euros en cada cas. També l’adquisició de 168 llocs de tir i 1.680 míssils Spike LR2 per modernitzar la defensa contracarro de l’ Exèrcit de Terra i la Infanteria de Marina. Aquest programa està pressupostat en 287,5 milions d’euros.
La compra dels F-35 nord-americans per substituir els Harrier passa a un segon pla per mirar a Europa
En el cas naval, està en procés la construcció dels quatre submarins S-80. Mentre que la primera unitat es va lliurar el novembre del 2023, l’última està previst que arribi, si no hi ha retards, el 2030. Aquí el cost s’eleva als 3.907 milions d’euros. En aquest cas, malgrat que el contractista principal és Navantia, el conglomerat d’empreses espanyoles que participen en la construcció és notable: Indra, SAES, Sainsel, Gamesa, Abengoa, Navantia Sistemas, Inmapa i Tecnobit.
També està en marxa la fabricació de cinc fragates F-110 per un import que voreja els 4.300 milions d’euros. En tots, el sistema de pagament és semblant. En primera instància, els finança el Ministeri d’Indústria amb crèdits, que després les empreses van liquidant quan el Ministeri de Defensa comença a pagar per l’armament.
La llista de la compra de sistemes aeris passa per la –indispensable– renovació dels F-18 Hornet de l’Exèrcit de l’Aire i els Harrier AV-8B+ de l’Armada, que arriben al final de la vida útil els pròxims anys. El Govern central ja va encarregar una vintena de caces Eurofighter el 2022 per 2.000 milions d’euros mitjançant el projecte Falcó I, una decisió que va quedar curta, ja que poc temps després es va donar el vistiplau al projecte Falcó II, que comporta un pressupost de 4.000 milions per comprar 25 Eurofighter més.
El problema és que els Harrier que haurà de jubilar l’Armada s’enlairen i aterren en vertical –una condició que els fa compatibles amb el vaixell Juan Carlos I –, mentre que els Eurofighter no. D’aquí que un important sector de Defensa miri amb tan bons ulls els avions de combat de cinquena generació F-35, fabricats pel gegant nord-americà Lockheed Martin. Tot i això, aquesta forta inversió a ls EUA en aquests moments seria contradictòria amb la necessitat de mirar cap a la indústria europea.
El nou tauler obliga a donar prioritat a les empreses espanyoles per generar confiança als altres països
En aquest context s’emmarca el que va revelar ahir, en un esmorzar informatiu, el president d’Airbus España, Francisco Javier Sánchez Segura, que va assegurar que la companyia ha iniciat converses amb la francesa Thales i la italiana Leonardo per competir “de manera coordinada” contra l’empresa satel·litària nord-americana Starlink, propietat d’ Elon Musk. A més de provar de “contrarestar” la pressió de l’home més ric del món sobre Ucraïna, amb una infraestructura de telecomunicacions que depèn dels satèl·lits del magnat que amenaça amb una apagada, la idea passa per transformar el sector espacial europeu.
