L’operació Catalunya va ser, pel govern de Mariano Rajoy, un “invent”. Així ho van defensar per tots els mitjans tant el president del govern entre els anys 2011 i 2018 com el seu ministre de l’Interior durant el primer mandat, Jorge Fernández Díaz. Sense titubejos, van afirmar que no es van investigar mai dirigents catalans en ple apogeu independentista i, de passada, tampoc dirigents de Podem quan el partit de Pablo Iglesias va donar la campanada en les seves primeres eleccions. Com a “demòcrates”, van dir, no ho farien. La seva versió dista de l’oferta per altres compareixents en la comissió d’investigació que s’està celebrant al Congrés dels Diputats.
Com a home fora de la política i al seu pedestal d’expresident, Rajoy va girar la truita i va afirmar que l’única operació que hi va haver a Catalunya va ser la muntada pels líders del procés que van acabar condemnats
per sedició i que el va obligar a decretar l’article 155 de la Constitució i intervenir el govern
autonòmic.
Sobre un possible espionatge a Podem, va restar importància a les acusacions de la portaveu de la formació, Ione Belarra. “Soc una persona de dretes de províncies, però sobretot soc un demòcrata. Per això jo no espiaria mai membres de les Corts Generals (...) Jo no tindria ni tinc cap interès a fer cap inspecció sobre vostès perquè no em semblen tan importants per a la meva vida”.
L’expresident va dir que l’única operació va ser la dels líders del procés que van acabar condemnats
Durant les preguntes de diversos diputats, es va portar a col·lació l’apunt “ M.Rajoy” que apareixia als papers de l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas com a receptor de fins a “373.000 euros”, una qüestió que ell es va negar a contestar. El moment més aspre va
ser amb el portaveu del PSOE, Manuel Arribas, que el va acusar d’haver estat un “nefast president”, però un “gran triler”. Després de negar-li de manera reiterada que ell no coneix
l’excomissari José Manuel Villarejo, un dels principals representants de les clavegueres de l’ Estat, Rajoy va apuntar directament al PSOE: “Aquesta comissió és vergonyosa. Per set vots s’ha fet aquesta comissió, s’ha aprovat l’amnistia, s’ha humiliat el Govern d’ Espanya. Per set vots, vostès els socialistes han perdut la dignitat, que és el pitjor que pot perdre l’ésser humà”, va concloure.
En la mateixa línia, Fernández Díaz ho va negar tot. No havien passat ni deu minuts del seu interrogatori polític quan va sortir a col·lació la seva sonada frase: “Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió ha existit...”. Corresponia a una conversa publicada el 2022 per El País , en què s’evidenciava que estava al corrent de la trama que s’encarregava de buscar draps bruts de dirigents independentistes. De fet, fins i tot va rebutjar haver tingut tracte amb l’excomissari José Manuel Villarejo i l’exdirector adjunt de la Policia Nacional Eugenio Pino, capitostos de la policia política, malgrat que aquell enregistrament a tres els vinculava en la planificació de denúncies contra el llavors president de la Generalitat Artur Mas i el seu predecessor Jordi Pujol.
L’exministre, que va estar acompanyat del seu lletrat, va desplegar el mateix argumentari que en l’anterior comissió d’investigació –pel cas Kitchen– en què va ser present: en cinc anys només va coincidir en dues ocasions amb l’excomissari Villarejo. El problema és que entre les dues compareixences es va fer públic l’enregistrament de 15 minuts en què s’organitzen per provar de desacreditar els impulsors del procés.
L’exministre rebutja haver-se reunit amb Villarejo, malgrat una conversa entre ells sobre denúncies falses
Davant la insistència –i desesperació dels portaveus–, l’exministre va acabar dient que es
van poder cometre “algunes
actuacions il·legals” per part d’“algunes persones” sense el paraigua del ministeri ni del
govern, per la qual cosa va
instar que, en cas que es com-provi, s’investiguin per depurar responsabilitats.
