La plaça de la Independència de Bukavu, al nord-est del Congo, va ser l’escenari ahir d’un atemptat amb almenys dues explosions que va provocar 11 morts i 65 ferits, alguns dels quals d’extrema gravetat. L’atac va tenir lloc durant un míting massiu organitzat pel grup rebel M23, que va conquerir la ciutat fa dues setmanes, en el qual participava el líder dels rebels, Corneille Nangaa, en la que era la seva primera aparició en públic des de la presa de Bukavu.
En el moment de l’atac, l’autoria del qual es desconeix, ja que no ha estat reivindicat, la plaça era plena de milers de simpatitzants de la milícia, que controla diversos territoris de l’est de la República Democràtica del Congo i s’enfronta a l’exèrcit congolès, a qui ajuden els wazalendo, una milícia popular desorganitzada, i soldats de la veïna Burundi. Després de l’atemptat, Nangaa va assegurar que el president del Congo, Félix Tshisekedi, havia ordenat l’atac, però no va oferir proves de l’acusació, i va afirmar que les granades utilitzades en l’atemptat eren semblants a les que utilitzen els soldats de Burundi. “Després de la seva desfeta al terreny de les operacions militars, les forces de coalició del règim de Kinshasa acaben d’atacar la població de Bukavu ”, va assenyalar l’M23 en un comunicat.
Els EUA, el Regne Unit i Bèlgica s’alineen amb el Govern del Congo i sancionen Ruanda pel suport a l’M23
Les imatges gravades amb mòbils per testimonis van mostrar cossos ensangonats a terra i desenes de persones evacuant els ferits. Milers d’assistents, presos del pànic, van fugir en estampida.
El míting era una demostració de força i de suport popular de l’M23 i el seu braç polític, l’ Aliança del Riu Congo ( AFC en les seves sigles en francès) i, poc abans de l’atac, els líders del grup, Nangaa i Bertrand Bisimwa, s’havien adreçat a la gentada per prometre “llibertat i seguretat”. Tots dos van abandonar el lloc minuts abans de les detonacions.
L’atemptat arriba en un moment de debilitat de l’M23, avalat per Ruanda segons l’ONU, per les sancions internacionals de diversos països occidentals i el fre del seu avanç al camp de batalla.
Després de conquerir Bukavu i Goma sense gairebé oposició en menys d’un mes, els últims dies l’M23 ha perdut força per dos motius: d’una banda, militar, ja que l’augment de fronts i territori controlats pels rebels tutsis provoca que tingui més dificultats per defensar les seves línies i permet que el seu enemic s’infiltri amb més facilitat en les zones ocupades. A més, el Govern ha reforçat els seus efectius (soldats, armament i drons) a la ciutat de Lubero, al nord, on duu a terme emboscades constants, i al sud, on la localitat d’ Uvira viu combats a carn oberta als carrers. La presa de les dues ciutats, que des de l’M23 donaven totalment per feta la setmana passada, està enrocada des de fa diversos dies.
Hi ha un altre element vital per al fre de l’M23: la comunitat internacional ha reaccionat. Després de les sancions dels Estats Units a un ministre de Ruanda clau en la relació entre el grup rebel i el Govern del president Paul Kagame, i al portaveu de l’M23, Lawrence Kanyuka, un altre
dels grans socis de l’Estat ruandès, el Regne Unit va anunciar abans-d’ahir que interromprà els seus ajuts bilaterals i imposarà sancions diplomàtiques a Kigali pel seu rol en el conflicte. Es tracta d’un cop al relat ruandès, que nega el seu suport a l’M23 i al·lega que la seva simpatia pels rebels respon a la necessitat de defensar-se dels grups hutus fundats pels autors del genocidi del 1994 i que s’amaguen al
Congo.
Entre les mesures de Londres, destaquen la congelació d’ajuda financera bilateral (excepte els programes per als més vulnerables), el final de l’assistència dels seus alts representants a actes organitzats per Kigali, la suspensió de suport en entrenament militar i la revisió de les llicències d’exportació de material a l’exèrcit ruandès. “Les recents ofensives de l’M23 i Ruanda, que inclouen la captura de Goma i Bukavu, són una violació inacceptable de la sobirania i la integritat territorial del Congo”, va assenyalar el comunicat, que va afegir la intenció de Londres de coordinar més sancions amb altres socis.
Alguns ja han actuat pel seu compte. Bèlgica, que va colonitzar el Congo fins al 1960, després que el rei Leopold II cedís el control del seu jardí congolès un cop es van saber les atrocitats que es cometien, també va anunciar que paralitzava la seva ajuda a Ruanda per haver donat suport als rebels.
La pèrdua de suports i les sancions són un contratemps per al petit país africà, que depèn enormement de la seva reputació com a lloc estable i pacífic, a més de comptar amb un ventall enorme d’acords internacionals tant amb socis occidentals com amb la Xina. El ministre d’exteriors ruandès va reaccionar amb indignació al moviment britànic. “Les mesures punitives anunciades pel Govern del Regne Unit com a resposta al conflicte a l’est del Congo, on Londres ha escollit clarament un bàndol, són lamentables”, va dir.
