Una presa de pèl”, “frau”, “burla”, “caixa o faixa inadmissible” o “trampa”. Aquests són alguns dels adjectius expressats per alguns dirigents de Junts, Compromís, el PP o Vox arran de l’oferta del Govern central de condonar 83.000 milions d’euros de deute a les autonomies. Ahir el ministre Óscar López deia estranyat que “a ningú no li passa pel cap que, si li ofereixen reduir-li la hipoteca, digués que no”. Sembla que serà així, que ho rebutjaran. Al Consell de Política Fiscal i Financera que tindrà lloc avui les comunitats governades pel Partit Popular votaran no a la proposta de l’Executiu.
Per què? Afirmen que beneficia només els catalans i que és una nova maniobra del PSOE per mantenir-se ara en la Moncloa amb el suport d’Esquerra Republicana. La iniciativa forma part dels acords subscrits amb els republicans el 2023 per a la investidura de Pedro Sánchez. No es perdona que Catalunya deixi de pagar 17.000 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic ( FLA), però no es diu res que Andalusia reduirà també el deute en 18.000 milions, el 47% del seu passiu, o que la Comunitat Valenciana, que té la ràtio d’endeutament més gran sobre el producte interior brut, s’estalviï 11.000 milions.
A veure com justificarà el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, davant María Jesús Montero, ara ja la seva competidora en la cursa cap a la Junta andalusa, que no vol rebre aquest caramel que abans havia reclamat. O com argumentarà Carlos Mazón la renúncia. “Es premia a qui gestiona malament”, diuen alguns, quan a hores d’ara és difícil calcular si el quitament de les comunitats, també el de Catalunya, és atribuïble a la crisi financera, l’ infrafinançament o perquè no s’han administrats les finances amb prudència.
Es podria retreure al Govern central que la condonació del deute no vingui acompanyada de la reforma del sistema de finançament autonòmic, caducat des de fa anys. Això és cert, però si el debat sobre el quitament 24 hores després del seu anunci ha suscitat tal indignació, resulta una quimera, per les posicions enrocades de les comunitats, arribar a un mínim acord.
Per molt que remugui el PP, al Consell de Política Fiscal i Financera la proposta tirarà endavant. Una altra qüestió serà la tramitació al Congrés, on s’hauria d’aprovar per majoria, tot i que, vistes les diferències que ha generat la condonació del deute a una banda i l’altra de l’hemicicle, ho té complicat. Ni Junts, que aquesta setmana ha tornat a acostar-se al PSOE, dona el vistiplau, de moment, a la proposta. Els uns, independentistes, no volen “el cafè per a tothom”, i d’altres, populars, prefereixen ser pobres abans que avalar Catalunya.
