El videoarbitratge (VAR) millora les decisions en el futbol. No acontenta tothom i, de vegades, ningú, però ajuda perquè el joc sigui més just. És possible que sigui necessari reformular les atribucions, però el que també resulta qüestionable és que siguin els mateixos àrbitres que dirigeixen els partits els que al final jutgin els seus companys des de la taula del VAR. Cap sospita, però la naturalesa humana és el que és. Resulta difícil que en un enfrontament algú desautoritzi un àrbitre i després li toqui jutjar-lo a ell. Fins i tot resulta comprensible que no vulguin fer-se mal, però resultaria més imparcial que hi hagués un bloc d’exàrbitres professionals, que acabessin sent especialistes en el VAR, sense tenir res a veure amb els que xiulen.
Quan tot es veu sembla millor la distància que la proximitat. Abans tot requeia en la decisió d’un col·legiat (avalat pels jutges de línia que estaven a les seves ordres) i la moviola dels dilluns assenyalava si hi havia error o encert. I tot i això hi havia discussions. Ara tot és immediat. La vida és en línia, i el futbol, també. I tot es veu. No hi ha gairebé res que no abasti l’ull de tothom segons després que es produeixi.
La sala de videoarbitratge ha de ser per a exàrbitres retirats en lloc de per a qui està en actiu
Hi ha qui desconfia de tot. Des que el frame (fotograma) s’ha pres mil·lèsimes de segon abans o després de picar la pilota, fins a si les línies s’han posat amb la màxima tecnologia o s’han tirat a mà. Cal limitar el VAR o cal obrir-lo més? Hi ha de ser per al que és decisiu, per al que pot canviar un resultat, per a injustícies manifestes, no per a cadascuna de les accions que es produeixen en els matxs. Això sí que mataria el futbol. Hi ha de ser per a l’important i els professionals que jutgin les accions és millor que no hagin de ser jutjats després pels mateixos àrbitres.
El VAR va arribar perquè no hi hagués injustícies brutals, com classificar una selecció per al Mundial gràcies a un gol amb la mà. La tecnologia permet, amb l’ull de falcó, saber perfectament si la pilota ha superat la línia de gol o no i hi ha encara moltes decisions, en canvi, que són d’interpretació, però el VAR permet uns segons més per prendre la decisió amb l’ajuda de més ulls.
També s’equivoquen. També és humà. Però el futbol millora quan tot es veu. Hi ha clubs que prefereixen les èpoques pretèrites en què un sol àrbitre decidia, però això avui resulta anacrònic. El VAR també ha de participar en els cicles de millora contínua, en atribucions i en els professionals que l’han de manipular. Hi havia qui deia que els àrbitres tindrien menys pressió amb el videoarbitratge. És possible, però tenen molts més comunicats absurds.