La legislatura de Pedro Sánchez avança a batzegades, però avança. El PSOE està en minoria i sap que ha
de picar pedra contínuament per mantenir-se en el poder. Les condicions que li plantegen els diferents socis a canvi de facilitar-li la governabilitat no són fàcils de complir. Però pitjor és estar a l’oposició sense saber quan hi haurà eleccions i sense tenir garantit l’accés al poder quan arribi aquell moment.
Aquest cap de setmana ha estat un dels millors dels últims mesos per a Sánchez. Ha pactat amb Junts que aquest partit retirés la seva proposta perquè se sotmetés a una qüestió de confiança i ha tancat amb Esquerra l’acord per perdonar 17.104 milions del deute corresponent a Catalunya. S’hi podria afegir també els acords bilaterals que van segellar ahir el Govern central i la Generalitat, que suposen tot un suport per al seu correligionari Salvador Illa. En virtut d’aquests acords, els Mossos d’Esquadra creixeran amb la incorporació de 5.000 agents més, es crearan noves unitats judicials a Catalunya amb 60 nous magistrats, Educació assumirà la gestió de les beques, es crea un nou òrgan de consorci d’inversions i es van pactar diverses transferències. Illa comença a respirar.
Amb tot, és cert que Sánchez té un camí ple d’espines. Encara té pendent resoldre els seus tràfecs amb Yolanda Díaz en relació amb la tributació de l’SMI i segur que Junts el tornarà a posar en algun compromís quan menys s’ho esperi. Tot i això, l’actitud agressiva de Donald Trump és tot un regal perquè pugui fomentar la seva estratègia d’erigir-se en única alternativa a una coalició de dretes a Espanya. Cada vegada que Trump elogia Santiago Abascal, com va passar diumenge a Washington, a Sánchez li creix la seva flor. Només li faltava que aparegués la CDU alemanya dient que no vol saber res de la dreta extrema d’AfD perquè el líder socialista recordés els pactes del PP amb Vox.
Els populars, al seu torn, intenten desmarcar-se de Trump i de Vox, però corren el risc de fer més gran el partit d’ Abascal. En aquest context, Sánchez es mou amb habilitat i, malgrat tots els presagis i les dificultats, els mesos van passant i ningú no el mou de la Moncloa.
