El PP ha deixat enrere les mitges tintes dels primers compassos de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca i, davant l’abandonament a què el president dels Estats Units ha condemnat Ucraïna el tercer any de la invasió russa, s’ha alineat clarament amb les posicions de la Unió Europea, que exigeix participar en les negociacions per posar fi a la guerra.
Alberto Núñez Feijóo va superar la indefinició que havia caracteritzat el seu discurs, que fins ahir s’havia mogut en l’equidistància entre el “silenci còmplice” de Vox i la “confrontació ferotge” del Govern central, i davant la “situació internacional”, el circumloqui amb què es va referir a les amenaces de Trump al president ucraïnès, a qui va qualificar de dictador i va acusar d’haver propiciat l’atac de Vladímir Putin, va rompre una llança a favor dels valors i els principis democràtics europeus.
“La guerra a Ucraïna la va començar Rússia. És una agressió contrària al dret internacional. La pau és benvinguda, però no pot beneficiar l’agressor. La causa d’ Ucraïna és la causa d’Europa”, va deixar escrit dimecres al vespre el líder popular a la xarxa social d’ Elon Musk. Un alineament amb les posicions de les potències europees a què ahir es va remetre quan li van preguntar sobre la premsa al final de la intervenció al Fòrum Anfac, un acte de la patronal del sector de l’automòbil.
“Si un agressor guanya una guerra, hi ha una doble injustícia, ja que a la invasió inicial s’hi afegeix una pau injusta”, va insistir Feijóo quan va ser abordat pels periodistes després de fer un discurs en què no va esmentar cap dels actors implicats –ni Trump ni Putin, ni tampoc l’ucraïnès Volodímir Zelenski–. Això sí, va prometre que el PP “continuarà treballant dins de la Unió Europea” per solucionar el conflicte.
En aquest context, el missatge que Feijóo va voler enviar com a cap de l’oposició tant al Govern del socialista Pedro Sánchez com a la Comissió que presideix la popular Ursula von der Leyen és que “combatin la sensació que no hi ha ningú al comandament” i contribueixin a “garantir que la gent se senti protegida” a Espanya i Europa.
El president va ser el primer que va anunciar l’assistència a una cimera a què també aniran Costa i Von der Leyen
Tot i això, el líder del PP no va estendre un xec en blanc a Sánchez, sinó que li va exigir retre comptes al Parlament en una compareixença en què haurà “de compartir la informació que té i explicar els riscos a què s’enfronta el país”, com també “els compromisos internacionals i els suports de què disposa per complir-los”, li va reclamar Feijóo, que va assegurar que, “si es parla de la seguretat europea i de la necessitat de més recursos”, en relació amb l’augment de la despesa en defensa i la possibilitat de l’enviament de tropes a la zona, s’ha de detallar “quant costarà i com es pagarà”.
“Els espanyols mereixem explicacions i saber la posició d’ Espanya”, va sentenciar el líder popular, que, malgrat la gravetat dels esdeveniments, va fer una crida a “mantenir l’optimisme en moments d’incertesa” i va advertir de l’“abisme de la ruptura amb els aliats” a què s’arribaria si s’opta per “l’insult i la desqualificació” i es renuncia a “la intel·ligència i la diplomàcia”.
El moviment de Feijóo arriba després que Sánchez anunciés ahir que dilluns tornarà a Kíiv
–just el dia del tercer aniversari de la invasió russa– “per reafirmar el suport d’ Espanya a la democràcia ucraïnesa i al president Zelenski”.
El mandatari espanyol va ser el primer líder europeu que va confirmar la presència a la cimera que ha convocat el president ucraïnès en ocasió dels tres anys de guerra. Poc després, el president del Consell Europeu, António Costa, va anunciar que també assistirà a la cita –“per reafirmar el suport a l’heroic poble ucraïnès i al
democràticament elegit president Zelenski”– en companyia de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.
Serà la quarta visita de Sánchez a Kíiv, per traslladar sobre el terreny el seu suport a Zelenski, des que Putin va atacar Ucraïna el 24 de febrer del 2022. Tot just dos mesos després de la invasió, l’abril d’aquell any, el president va visitar per primer cop Kíiv, amb la danesa Mette Frederiksen. Hi va tornar el 23 de febrer del 2023, pel primer aniversari del conflicte, i també l’1 de juliol d’aquell any, el primer dia del semestre de presidència d’espanyola del Consell de la UE.
El cap de l’oposició vol la compareixença de Sánchez per parlar dels riscos a què s’enfronta el país
La quarta visita a Kíiv arriba en un moment especialment crític, després del terratrèmol a l’ordre mundial que ha provocat la tornada de Trump i l’inici de les negociacions entre els Estats Units i Rússia sense comptar amb Ucraïna ni la UE.
Sánchez va fixar la posició davant el nou escenari dilluns a la cimera informal que Emmanuel Macron va convocar a París. “La pau a Ucraïna i la seguretat europea són dues cares de la mateixa moneda”, va advertir. I, malgrat que va donar la benvinguda a les negociacions que ha impulsat Washington com “una oportunitat per a la pau”, va alertar que no poden suposar “un tancament en fals”. “Ha
de ser una pau duradora i justa”, va afirmar. I, per això, va reclamar la “implicació activa” d’ Ucraïna, com a país agredit, i de la UE.
