La història havia respectat el front i la rereguarda. Arran de la guerra incivil, aquesta separació va desaparèixer.
El bombardeig alemany sobre Gernika va ser arrasador mentre va durar el sobrevol. Barcelona va ser atacada de manera sistemàtica, sense parar i amb intensitat creixent.
El projectil va caure sobre el camió ple de trilita, aturat més enllà del cinema Coliseum
El pitjor episodi es va desencadenar els dies 16, 17 i 18 de març del 1938. Va ser executat per l’aviació italiana sota ordre expressa del mateix Mussolini.
A tall d’assaig i de cara a un futur immediat, es pretenia sembrar la por en la població resident a Barcelona. El propòsit va ser assolit amb un acarnissament mai vist; el terror va caure sobre tot el poble, ja que cap objectiu militar no va patir cap atac dels bombarders enemics.
Aquí hiva haver
El que va passar el dia 18 ha quedat gravat per sempre de manera terrorífica a la memòria de la ciutat.
A primera hora de la tarda, l’alarma aèria va anunciar una nova onada de bombardeigs aeris, després dels brutals que s’acabaven de patir.
Llavors, al cor de l’ Eixample, els carrers estaven freqüentats per un bon nombre de ciutadans que anaven i venien perquè ja s’acostava l’hora d’asseure’s a taula. Quan les sirenes van sonar, els presents a la zona van córrer per aconseguir protecció tant al refugi més proper, com també a l’estació del
metro, una opció que oferia més seguretat i més bona col·locació.
Un comboi de camions carregats d’explosius circulava per la Gran Via de les Corts Catalanes en direcció a la plaça Espanya quan, després del cinema Coliseum, es va veure obligat a aturar-se i passar un control.
Just a sobre, sobrevolava llavors l’esquadrilla que va deixar anar les bombes. Una va caure sobre el camió carregat de trilita, aturat davant els números 589 i 591; al volant, l’ oncle del polític Ferran Mascarell, Vicenç. L’explosió va ser aterridora, i la força expansiva, apocalíptica. La columna de fum superava els 250 metres. Els morts s’acostaven al miler i els ferits eren incomptables. Entre les víctimes, Julia Gay, mare dels escriptors Goytisolo. Va ser la primera gran ciutat del món que va ser bombardejada sense treva.
Davant la imminència de la batalla d’ Anglaterra contra els nazis, Churchill va proclamar la seva certesa que el
poble resistiria com havien fet els valents ciutadans de Barcelona.