Les víctimes de l’atemptat d’ El Descanso, que va tenir lloc el 12 d’abril del 1985, analitzaran les circumstàncies revelades per La Vanguardia els dos últims dies per emprendre accions que aclareixin els fets. La junta de l’associació sospesarà en la seva pròxima trobada el que va passar en aquell atac, que va causar oficialment 18 morts i 82 ferits, segons va explicar una font pròxima a la direcció.
Aquest diari va revelar que una col·laboració entre funcionaris espanyols i militars americans va permetre la nit de la matança treure del restaurant El Descanso de Madrid d’una manera clandestina els cadàvers de tres militars –un d’ells, d’alta graduació– assassinats allà, possiblement per casualitat. Els militars sopaven en aquell lloc vestits de civil. L’alt cap, segons van explicar dues fonts diferents, pertanyia a l’estructura de l’OTAN i estava de passada per la base nord-americana de Torrejón de Ardoz. L’aparell militar dels Estats Units hauria simulat un accident aeri els
dies següents per justificar aquestes morts. Un accident que encaixaria en aquestes coordenades va tenir lloc el 20 d’abril a Pensilvània.
El cas està judicialment
arxivat. El 2005 es va reobrir quan un possible inductor dels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid – Mustafa Setmarian– va ser identificat per una víctima com l’home que va deixar al costat de l’entrada la bossa que contenia l’explosiu. Va ser arxivat mesos després, perquè l’home era en parador desconegut. Aquell any va ser suposadament detingut al Pakistan i lliurat a les autoritats dels Estats Units. La investigació ja havia quedat arxivada el 9 de març del 1987 per falta d’autor conegut, malgrat que un dels retrats robot fets per testimonis de l’atemptat era sorprenentment semblant a Setmarian, un sirià –s’acabava de nacionalitzar com a espanyol– que corria per Madrid i era conegut per la policia.
L’operació de Madrid es va executar segons les dues fonts amagant-la deliberadament al jutge d’instrucció, Carlos Granados, titular llavors del jutjat d’instrucció número 10 de Madrid. Granados ha declinat totes les peticions d’aquest diari per saber la seva versió dels fets i ahir va insistir per correu electrònic que el seu testimoni no té valor “tenint en compte el temps que ha transcorregut”. Granados va arribar a ser magistrat del Tribunal Suprem i fiscal general de l’Estat i avui és director de l’Oficina de Transparència de l’Ajuntament de Madrid.
L’advocat de l’associació de víctimes, Antonio Segura, estima que si es va actuar d’aquesta manera es podrien haver comès els delictes d’encobriment i obstrucció a la justícia; potser, frau processal, tot i que per a
això “caldria acreditar el mal causat a les víctimes”. Com que alguns dels actuants eren funcionaris públics, també hi podria haver hagut prevaricació. Tots aquests presumptes delictes, gairebé 40 anys després, ja haurien prescrit.
