De les muses al teatre. O el que és el mateix: d’una proposició no de llei ( PNL), que no obliga a res i pot ser rebuda pel Govern espanyol com un gest de cara a la galeria del Parlament, a una proposició de llei ( PL) davant la qual l’ Executiu central hauria d’emparar-se amb el veto per sostreure’s al mandat del legislatiu i assumir la polseguera política que aixecaria l’oposició.
Després d’apuntar-se l’èxit, la setmana passada, de veure aprovada, gràcies al vot favorable de Vox i l’abstenció de Junts i ERC, la PNL que demana de prolongar la vida útil de les centrals nuclears, el PP ja ultima el següent i molt més decisiu pas amb l’elaboració de la norma corresponent: “Continuarem en la defensa del que considerem que té una majoria parlamentària acreditada i va en benefici dels espanyols, de la nostra economia energètica i del sentit comú”, va avançar ahir el portaveu de Génova, Borja Sémper, després de la reunió del comitè de direcció.
Després que Junts i ERC s’abstinguessin en la votació prèvia, Sémper anuncia que el pla tira endavant
Amb tres dels set reactors que hi ha a Espanya a la província de Tarragona –a les centrals de Vandellòs i Ascó–, Junts i ERC han optat ara, quan no tenen responsabilitats de govern a Catalunya, per posar-se de perfil davant el desmantellament programat de les plantes nuclears acordat el 2019 per la Moncloa i les companyies elèctriques.
L’argument dels dos partits independentistes, matisat en el cas d’ERC amb una posterior petició de compareixença de la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, a la qual se li demanen explicacions sobre la seva estratègia per fer efectiu el “desitjable tancament” de les centrals nuclears, no és cap altre que la falta de garanties en el subministrament energètic, tenint en compte l’escassetat de renovables que pateix Catalunya, la reindustrialització de les zones afectades i el futur laboral dels treballadors que depenen directament o indirectament d’aquestes instal·lacions.
Són aquestes mateixes raons les que esgrimeix, des de l’altra punta de la Península, la presidenta d’Extremadura, María Guardiola, del PP, que s’ha erigit en la capdavantera de la lluita de la comarca d’ Almaraz contra la desconnexió dels seus dos reactors nuclears, situats a la vora del riu Tajo.
En aquest context, i tot i que la Mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, podria ajornar la tramitació sine die amb l’ampliació del termini de presentació d’esmenes, com ha fet amb altres iniciatives, Sémper va anunciar que el PP continuarà presentant batalla en política energètica i va criticar la posició del Govern de Pedro Sánchez, que “ només es pot entendre des del dogmatisme i la nul·la vocació i interès de fer les coses correctes”, en al·lusió
al fet que la UE ha inclòs la nuclear, en plena crisi geopolítica amb Rússia i sota amenaça d’aranzels per part dels Estats Units, com una energia verda.
