Va viure des de primera fila la Copa de l’ Amèrica. Primer, com a presidenta de Barcelona Global preparant la candidatura i després com a vicepresidenta de l’esdeveniment. Enginyera industrial per la UPC i MBA per IESE, va iniciar la seva carrera al món de l’automoció, per passar al de la comunicació a la direcció territorial de RTVE i més tard al Grup Recoletos i Planeta. És consellera a Repsol i Banc Sabadell.
Prestigi
Gràcies a Barcelona, ara la Copa de l’Amèrica té més pretendents”
Barcelona hauria d’acollir una altra Copa de l’Amèrica?
Podria. Que sigui la pròxima, s’ha de veure... Avui sembla més que no que sí, però si no és la següent, potser una altra. El cas és que hi ha hagut una unanimitat. Ho va dir Grant Dalton i tots els equips. La de Barcelona ha estat la millor edició que recorden. La ciutat s’hi va abocar i s’hi va implicar i hi ha hagut un alineament de les tres administracions de diferents colors. La Copa ha estat un moment important. Barcelona ha tornat a brillar. Barcelona is back .
Animaria el sector privat que financés una altra edició?
El sector privat ja va ajudar i hi va apostar molt. Van comprometre uns avals que després no van caldre, però que eren allà des del principi. Sense el sector privat, igual que sense el sector públic, això no hauria prosperat.
Quin equilibri entre aportació pública i privada tindria més sentit?
Això pot ser un debat. En qualsevol cas, també gràcies a Barcelona, ara la Copa de l’Amèrica té més pretendents. I també hi ha la possibilitat que torni a Auckland ( Nova Zelanda).
L’última edició allà, en plena pandèmia, va ser difícil i la sortida de l’equip va generar polèmica...
Bé... Però també és cert que dels sis equips que competien, quatre eren a Europa. Per tant, també tenia molt de sentit canviar de seu de cara a l’afició i el seguiment. Quan se celebra a Nova Zelanda tu t’aixeques i ja s’ha fet la regata...
Què aporta més la Copa a Barcelona o Barcelona a la Copa?
Ha estat un win-win . Hi ha hagut complicitat en els dos sentits.
Els comptes
“Tindrem unes xifres molt clares, la UB està ultimant l’auditoria”
Llavors, què va passar en aquella reunió entre Grant Dalton i el primer tinent Jordi Valls?
Jo no hi era... però no s’han de treure les coses de context... No s’han repetit a la mateixa seu els Jocs Olímpics i tampoc la Copa de l’Amèrica. I això no vol dir que no la puguis acabar fent una altra vegada.
Aquella reunió, després de la qual Valls va anunciar que no hi hauria següent edició a Barcelona, va sorprendre molta gent.
Jo personalment preferiria que s’hagués quedat, evidentment. Però tampoc no és gens estrany canviar; rotar també és bo.
Com ha quedat la relació entre Grant Dalton i la ciutat?
Crec que molt bé. De fet, la ciutat va reconèixer Grant Dalton.
Però es va suspendre la cerimònia per la dana de València.
Sí... Però dos dies abans vam portar la Copa al president de la Generalitat. Les relacions són bones, això entra en la normalitat i l’important és gaudir de l’èxit.
S’ha parlat de Jidda, Istanbul o Màlaga com a opcions per a la pròxima edició...
També podria ser Auckland o alguna ciutat italiana... Fins al juny possiblement no s’acabarà de decidir. Mai no s’ha de dir mai, però quan es va acabar l’edició vaig dir a en Grant que la meva feina amb la Copa s’havia acabat. I nosaltres, quan vam presentar la candidatura, no és que fóssim els últims, és que ja no esperava ningú més. Queda molt de camí fins que es prengui una decisió per la pròxima edició.
Com va viure aquells dos mesos i mig de preparació de la candidatura?
Amb molta intensitat i un grandíssim equip. La inspiració ens va trobar treballant. La meva visió i la de Barcelona Global és l’aposta pel talent i pels sectors que aporten més valor afegit. Per això vam crear Barcelona&Partners, una agència publicoprivada en què teníem el suport de les tres administracions i de 30 empreses, des de multinacionals tipus IBM o Enagás, fins a empreses catalanes. Teníem un gran equip liderat per Ángel García. Ell i Mateu Hernández i tots van treballar contra rellotge per fer una candidatura atractiva.
L’aportació pública s’ha vist compensada pel retorn?
Això se sabrà ben aviat, la Universitat de Barcelona està fent un estudi i s’està acabant l’auditoria. Tindrem unes xifres molt clares. Jo crec que el retorn serà molt bo.
També es va presentar un estudi que assegurava que la Copa generaria 2,5 milions de visites...
Et puc ensenyar els papers amb què es va presentar la candidatura i són coherents. Són coherents amb el públic. El mateix Ajuntament i el port cada dia anaven consolidant les xifres.
Esperaven més barcelonins mirant la regata?
La meva visió és exclusiva d’aquesta edició. El que diu Grant Dalton i els equips és que va ser la millor edició de la història.
Alguna decepció? Potser el distanciament de l’exalcaldessa Colau?
Ella estava molt convençuda en el seu moment. Si no, no hauria firmat. Ha estat una Copa oberta a tothom. Per anar al camp del Barça has de pagar una entrada. Aquí, no. Es va situar al cor de la ciutat, al Port Vell, i va ser molt participativa.
Barcelona encara viu d’esquena al mar? La vela es continua considerant de quatre?
La vela no és de quatre! I amb una planxa de surf, que la pot tenir tothom, ja es pot sortir... Amb els Jocs Olímpics la ciutat es va obrir al mar i crec que la Copa ha ajudat una mica a portar la gent al port i a gaudir d’aquest front marítim que tenim. I espero que això continuï.
Quin és ara el repte de Barcelona?
N’hi ha dos de molt importants, el relacionat amb la intel·ligència artificial i la formació i retenció del talent. Això canvia el paradigma. L’únic avantatge competitiu que no es pot copiar d’una companyia és el seu equip. El seu talent. Aquest és l’èxit.
S’avança en el bon camí?
Crec que sí. Em sembla fantàstica la visió i voluntat de la Catalunya lidera . Aquest canvi de xip. Sempre ho hem fet. Tenim tots els ingredients per tornar a fer-ho.
