El president francès, Emmanuel Macron, va advertir dels greus riscos de cedir massa davant les exigències de Rússia en la negociació per posar fi a la guerra d’ Ucraïna. “Una pau que sigui una capitulació és una mala notícia per a tothom”, va dir Macron en una entrevista que va ocupar ahir més de mitja portada del rotatiu britànic Financial Times , un dels mitjans amb més audiència planetària.
Segons el titular de l’ Elisi, que va fer un gran esforç diplomàtic per evitar la invasió russa el febrer del 2022, amb continus contactes amb Vladímir Putin, va deixar implícita la seva desconfiança cap al líder rus. “Arribats a aquest punt, l’única qüestió és si el president Putin, de manera sincera, duradora i sostenible, està disposat a un cessament el foc sobre aquesta base”, mentre va insistir que, al final, és Ucraïna la que ha de negociar amb Rússia.
La desconfiança general cap a Putin parteix de la violació brutal del pacte de Budapest del 1994
Per Macron, la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca suposa “un electroxoc” per a Europa, que l’obliga a “enrobustir” la seva defensa i la seva economia. Tot i això, el cap de l’Estat francès va matisar que l’unilateralisme dels Estats Units no el va inventar Trump, i va recordar que ell no va rebre ni una simple trucada de l’ administració Biden, el 2021, per comunicar-li l’acord tripartit de seguretat entre els EUA, la Gran Bretanya i Austràlia a l’àrea indopacífica ( Aukus), un episodi que va provocar una greu crisi entre París i Washington. “El que Trump està dient és que ens correspon portar la càrrega –va afegir Macron–. I jo dic que ens correspon a nosaltres assumir-la”. El president, com la majoria de líders de la UE, va exigir que la comunitat internacional, i els països europeus en particular, siguin convidats a discutir les garanties de seguretat per a Ucraïna i per al continent sencer. “És aquí on tenim un paper a exercir”, va afegir.
La desconfiança francesa, europea i sobretot ucraïnesa cap a Putin té bases molt sòlides. Rellegir el clar i minuciós memoràndum de Budapest, signat el 5 de desembre del 1994 a la capital hongaresa per Leonid Kutxma ( Ucraïna), Boris Eltsin ( Rússia), John Major ( Gran Bretanya) i Bill Clinton ( EUA), provoca gairebé esgarrifances. Ucraïna renunciava a diversos milers d’ogives nuclears estratègiques i tàctiques heretades de la Unió Soviètica a canvi de plenes garanties de seguretat i d’inviolabilitat de les seves fronteres donades per Moscou, Londres i Washington. La violació d’aquell pacte va ser brutal de part de Putin i ho serà també de part de Trump si accepta premiar Rússia per la seva agressió.
