L’èxit de les institucions i de la qualitat del seu servei al ciutadà té molt a veure, òbviament, amb el tarannà dels primers espases, dels presidents o alcaldes. Però, com en tota organització, més enllà dels directors d’orquestra, és imprescindible que estiguin molt ben afinats els càrrecs intermedis, els càrrecs que exercits amb intel·ligència i empatia arrodoneixen el resultat final.
Un d’aquests càrrecs, Josep Roca, va brillar en aquesta condició d’engranatge clau del sottogoverno . Es va integrar a un equip puixant al COOB olímpic, els directius que van dissenyar el desenvolupament de la Barcelona dels Jocs, i anys més tard va dirigir el Departament Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.
Culte i curiós, Josep Roca era un d’aquells homes que prestigiaven l’organització
Culte i curiós, Josep Roca era un d’aquells homes que prestigiaven l’organització. “Va ser un apassionat de la seva ciutat, un col·laborador magnífic”, recordava ahir el ministre d’Indústria i Turisme, i exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A Roca el va sorprendre la mort mentre dormia, gairebé un contrasentit per a algú tan vivencial, hedonista i connectat amb la realitat política i cultural mundial.
Les institucions han de valorar sense condicions aquests col·laboradors. Roca i els que com ell han aconseguit i aconsegueixen avui que el to de les organitzacions siguin més prestigioses, més consistents. De Josep Roca se’n recorda la magnífica funció a l’establiment dels Business Bridge amb determinats països, especialment d’ Àsia. I a les connexions amb nacions que van suposar posicionament i negoci per a Barcelona. “Va tenir un paper rellevant en la creació de la Taula de Cooperació Internacional”, recordava el seu excap Jordi Hereu, un altre apassionat del paper de les ciutats al mapamundi global.
Els alcaldes Clos i Hereu recorden els seus bons oficis en missions internacionals a l’ Índia i la Xina, viatges en què, a més d’acostar moltes posicions, es van establir bases de negoci interessants i duradores. Però com Roca hi ha hagut altres grans servidors públics. En la mateixa àrea internacional i en molts altres àmbits de l’administració local. Gent que ho ha donat tot perquè la ciutat vibrés d’una manera especial, persones a qui la nòmina era una contrapartida necessària però no principal. Gent que hem de recordar perquè s’han convertit en herois anònims que han establert les bases perquè la vida a la ciutat sigui millor.
A Josep Roca el recordaran els amics, els col·laboradors, com un altre gran, Pedro Palacios, l’home de la comunicació olímpica. Però està bé que la ciutadania sàpiga que als bastidors d’una organització sempre hi ha uns genis de la llàntia que apareixen constantment, a diferència d’altres que ni tan sols es presenten donant-ho tot fregant l’artefacte de Les mil i una nits.