El negoci d e la música ha canviat. La venda en suport físic gairebé ha desaparegut en benefici de les plataformes de streaming, que guanyen poc i reparteixen encara menys, cosa que provoca que el modus vivendi dels artistes depengui del directe. 31 FAM, un dels grups revelació en el panorama musical català, ha aconseguit aquest any 22 milions de reproduccions a Spotify, per les quals la plataforma haurà pagat 3.400 euros per milió. La majoria quedarà en mans d’intermediaris i encara no un 16% arribarà a l’artista, així que l’exitós 2024 haurà suposat només 12.000 euros per a 31 FAM, a repartir entre els sis membres. Són 165 euros al mes per a cadascun, que a més a més cobraran amb una demora de fins a mig any. Amb això no es viu.
Ara els artistes depenen del directe per guanyar-se la vida, però també per aconseguir visibilitat. Les plataformes reben cada dia 100.000 noves cançons i ja és gairebé impossible destacar en aquest maremàgnum. Per si això fos poc, cada cop hi ha més cançons fetes amb IA, sense cap artista. En el món musical digital els humans competeixen amb els robots tant en ingressos com en visibilitat.
Dylan, Springsteen, Sting o Shakira ja han venut els drets de la seva música i han posat el focus en les gires. La música en directe factura més de 600 milions d’euros a Espanya, amb el lideratge de Barcelona, i des del 2014 el sector creix a doble dígit amb la previsió de continuar fent-ho al 15% els propers anys, i hi ha seriosos moviments empresarials que han provocat que els nostres principals esdeveniments i operadors quedin sota el control de grups d’inversió i multinacionals.
Lee tambiénAquest any s’ha d’arriscar
L’oportunitat demana un pla. Els festi- vals han donat protagonisme a Barcelona, però no tenim la infraestructura. Només el parc del Fòrum permet organitzar grans esdeveniments, però és un solar al ras on cada cop s’hi ha de muntar i desmuntar tot el que fa falta. Molts concerts van al Palau Sant Jordi, però es va pensar per fer-hi esports i el so és francament dolent. Razzmatazz, Paral·lel 62 o Apolo sonen bé, però l’aforament és d’encara no 2.000 persones. La millor qualitat acústica de la ciutat és a El Molino, amb només 200 places. La ciutat i l’administració haurien de fer una aposta per una bona infraestructura i per un operador local estratègic.
A més a més, la música en directe és el motor d’un ecosistema empresarial auxiliar. Els esdeveniments en directe, no només els musicals, estan en una profunda transformació digital i ecològica que crea oportunitats. Hi ha molta innovació en sistemes d’accés, seguretat, experiència d’usuari o gestió de residus, i Barcelona disposa d’operadors musicals, centres tecnològics, entorns emprenedors i grups de recerca especialitzats capaços de generar noves idees i empreses que si demostren poder treballar en referències tan potents com Sónar, Cruïlla o Primavera seran respectades i acceptades als mercats internacionals.
Potser hi ha futur en les bateries de cotxes o la biomedicina, però també n’hi ha, tecnològic i innovador, en les indústries culturals.