De tant analitzar els riscos i les conseqüències de les primeres mesures de Donald Trump, els europeus ens mirem poc al mirall per descobrir les nostres fragilitats si l’“amic americà” refreda o trenca les aliances i les complicitats transatlàntiques teixides al llarg del segle passat.

Penso que el president Trump no calcula amb visió històrica el que els pot passar als Estats Units si s’enfronten a cop d’aranzels amb els seus dos grans veïns, desfan o es desentenen dels pactes comercials, militars i polítics amb els països que han estat els seus aliats naturals durant generacions i generacions.
Només la cohesió i la unitat internes poden salvar Europa dels envits de Trump, Putin i Xi
Els Estats Units han pres part en dues guerres mundials per impedir que Alemanya conquerís tot Europa i van lliurar gairebé mig segle de guerra freda per aturar la dominació soviètica d’Europa. La pax americana no podia desvincular-se de la prosperitat, les llibertats i el progrés que ha conegut la Unió Europea els últims vuitanta anys. Centenars de milers de soldats americans van acampar durant anys a Alemanya, i la VI Flota dominava el Mediterrani. El bloqueig de la zona occidental de Berlín del 1948 al 1949 per part de Stalin no s’hauria superat sense el pont aeri establert pels avions nord-americans subministrant queviures i medecines als berlinesos assetjats.
L’aleshores República Federal d’Alemanya es trobava lligada a Occident a través del lideratge nord-americà en qüestions d’estratègia política a escala mundial i descansava en l’aliança amb França en temes polítics europeus.
Aquesta equació geoestratègica està canviant molt ràpidament amb l’obsessió de Trump de fer una Amèrica forta encara que el preu sigui el de presidir una Amèrica més sola i enfadada amb el món a través d’una cosa tan sensible com aixecar murs per al trànsit de les persones i establir aranzels al Canadà, Mèxic, la Xina i Europa. Trencar les regles comercials és previ a malbaratar les relacions polítiques.
Els focus estan centrats en les barreres tarifàries i en les amenaces retòriques de canvis de fronteres i expansió territorial al Canadà i Grenlàndia. Ningú no és conscient de cap a on ens dirigim. Els dirigents europeus es reuneixen informalment per parlar de defensa. Dinamarca diu que Grenlàndia no està a la venda, i el Regne Unit torna a ser present a les reunions estratègiques europees en el període traumàtic del post Brexit. Welcome back .
I Alemanya celebra eleccions el 23 de febrer amb la probabilitat que Aliança per a Alemanya, partit d’extrema dreta, antieuropeista i procliu a restaurar les relacions amb Putin, sigui la segona força política. Les grans manifestacions pro cordó sanitari s’han prodigat per tot el país.
La historiadora Margaret MacMillan té escrit que gràcies a Bismarck, a partir de la unificació del 1871, Europa ha estat sempre d’una manera o d’una altra una qüestió alemanya. El canceller Schmidt solia dir que Washington és el nostre aliat més important, però París és el nostre amic més proper.
Si Alternativa per a Alemanya obté més d’un 20 per cent dels vots en les eleccions del dia 23 de febrer i si França té un govern en precari que depèn dels tacticismes puntuals de Marine Le Pen, les polítiques de Donald Trump trobaran terra adobada en pràcticament tots els països europeus, de Finlàndia als Països Baixos passant per Itàlia, Hongria i Suècia.
El Zeitenwende , el canvi de temps o una nova era, vaticinat per l’encara canceller Olaf Scholz, pot ser que sigui imparable. Europa no pot continuar ocultant les seves fractures i les seves confrontacions internes observant i criticant Donald Trump.
A l’assaig Tiempos presentes, Hannah Arendt afirma que l’aspecte més destacat i també més terrible de la fugida dels alemanys davant la realitat és l’actitud de tractar els fets com si fossin simples opinions. Europa no pot ser un gran plató d’opinants i tertulians que ignoren els fets i teoritzen metafòricament sobre realitats fantasmals.
Coincideixo amb Gabriel Magalhães que ara més que mai soc ciutadà d’una nació de nacions que viuen en llibertat i que sense aixafar-se mútuament intenten progressar amb harmonia. La UE és i ha estat un èxit. Només la cohesió i la unitat internes poden salvar-nos dels envits de Trump, de Putin i de Xi Jinping. Dependrà en bona mesura d’Alemanya i de França.