Els col·legis de l’ Advocacia de Barcelona, Madrid i Màlaga han presentat una proposta legislativa per posar fi a les ocupacions delinqüencials. La iniciativa vol resoldre els obstacles que impedeixen que la justícia respongui en un temps raonable i facilitar que el propietari pugui recuperar la propietat. Citen casos en què delinqüents ocupen una casa buida per instal·lar-hi una plantació de marihuana o un prostíbul clandestí, situacions en què venen les claus de l’habitatge ocupat a tercers, i en casos de grans finques ocupades per membres del moviment ocupa que al·leguen vulnerabilitat per allargar tot el procés de desallotjament.
La recepta que l’ Advocacia planteja passa per desallotjar els habitatges en un termini de 48 hores i facultar els presidents de les comunitats de veïns per poder denunciar l’ocupació d’un immoble de la seva finca en els casos en què un propietari (gran tenidor) es desentengui d’anar a la policia o al jutjat. “En cap país del món no hi ha un dret a ocupar perquè el dret a ocupar suposa la vulneració del dret d’una altra persona”, va subratllar el degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez, durant el discurs d’inauguració del segon congrés d’ocupació il·legal, que va començar ahir.
La iniciativa preveu que el president de la comunitat de veïns pugui denunciar i demanar el desallotjament
La proposta aposta per una reforma de la llei d’ Enjudiciament Criminal per donar la possibilitat al jutge d’instrucció d’adoptar “la mesura cautelar específica del desallotjament urgent per part dels ocupants il·legals del bé immoble”. Diagnostiquen que “cap dels canals que hi ha previstos a la via penal per procurar el desallotjament no són plenament satisfactoris i, en tot cas, es demoren temporalment de manera extraordinària”.
La proposta preveu el desallotjament exprés mitjançant el text d’una mesura cautelar. L’ Advocacia considera que el delicte de violació de domicili (ara es tramita per la via del jurat, de manera que caldria una modificació legal) i el d’usurpació de béns immobles són delictes lleus i, per tant, haurien de ser jutjats com un delicte lleu immediat, amb un termini màxim perquè es jutgin de set dies, cosa que permetria al jutge dictar de manera urgent i com a mesura cautelar “el desallotjament i la devolució de la possessió”.
Un altre punt destacat de la proposta és en l’àmbit civil i inclou facultar el president de la comunitat de veïns per poder impulsar una denúncia contra un ocupant il·legal. La mesura està pensada per als casos en què els propietaris són grans tenidors que es desentenen d’emprendre accions i són els veïns els qui pateixen les conseqüències de comportaments incívics, com ara molèsties i insalubritat. “El president de la comunitat de propietaris sense perjudici de formalitzar una denúncia per la via penal podrà exercir l’acció civil en els casos en què es dugui a terme una conducta nociva per a la finca comunitària o una activitat il·lícita”, assenyala la proposta. I afegeix que “en aquests casos el jutge podrà acordar amb caràcter cautelar el cessament immediat de l’activitat prohibida”. Els lletrats assenyalen que aquesta acció “té una transcendència enorme si es té en compte que es pot plantejar juntament amb una mesura cautelar que faci possible el cessament d’aquesta activitat o fins i tot l’expulsió de l’ocupant il·legal”.
La lletrada de l’Administració de Justícia, Estela Bergel, encarregada d’executar els llançaments judicials a Barcelona, va participar en la jornada i va reclamar “mesures per millorar la distinció entre el supòsit de picaresca i el de debilitat social”. Va posar com a exemple el temps que va durar el procés per expulsar els ocupes de La Ruïna i El Kubo. Va recordar que els ocupants van fer servir tots els mecanismes que els va permetre el procés civil. Van al·legar vulnerabilitat; llavors, la suspensió del procediment perquè era habitatge habitual, i després, que s’havien encomanat amb la covid i que se’ls havia de concedir un lloguer social. “Tot plegat eren mecanismes per allargar l’enderrocament”, va denunciar.
